dimarts, 17 de maig de 2016

¡Hola, bonico!

No fa massa anys no s'havia estés tant l'ús del qualificatiu guapo -pa. Durant un temps, quan jo estava encara en la vintena, cap als anys noranta, s'estenia (o tornava a prendre força) l'ús de bonic -ca —al costat del bonico -ca, i fins i tot de bonicot -ta en persones ben expressives). Però em va sobtar fa unes setmanes sentir que uns familiars meus de Carcaixent utilitzaven sistemàticament la salutació «hola, guapo!». Eixe guapo allà on abans hi havia bonico, preciositat, pelaïlla (alcoiana)... i, per a completar el lot, un pessic a la galta, dos besades intenses i sonores amb abraçada, fins i tot un batecul.