dissabte, 5 de març de 2016

L'encert dels errors

En general no tenim en compte el solatge que deixen els errors. Les recerques científiques, contràriament a la dita popular —¡un error, vaja!—, diuen que aprenem dels encerts, no dels errors, però els errors molt sovint són conjunturals i són el tapís sobre els que resplendixen els encerts. Eixe solatge aplana el camí dels qui l'encerten, perquè s'estalvien cometre eixe error i, amb un poc de sort, l'encerten. O almenys ho pareix mentres ixen guanyant amb la comparança.

El cas és que els errors són la norma, són el dia a dia, perquè sol ser cert que tot ho podríem fer millor. I els errors dels errors són la crueltat, la malaltia, les patologies socials i ètiques, el sindicalisme de les elits, l'humor de dretes, el neoliberalisme per als pobres, la subvenció, el malhumor d'esquerres i l'austeritarisme. N'hi ha molt per a triar, i trobe una cita que me l'encerta: «El nou pensament necessita, doncs, el «bon temperament» de qui valora l’encert dels errors, i no es limita simplement a refutar i rebutjar.»

En canvi, els encerts, el milacre, el paradís en la Terra, no és habitual i florix sobre eixe solatge i fa figa ofegat per l'excés de nitrat. Ahir vaig xutar «bé», però el porter me la va parar; més tard vaig marcar perquè la vaig tocar de cap «malament». Conjuntura: era una patxanga.

Publica un comentari a l'entrada