dimecres, 17 de febrer del 2016

Un instant de quilòmetres

De matí, aclarixc què són els les espigues, els gorrons i les gorroneres. Faig la meua faena tan bé com puc. I em demane per què ho faig, per a què i per a qui. Es suposa que la societat hauria de millorar un poc aixina. De vesprada, avance un poc més en la lectura del llibre de Chirbes, fins que el sol desapareix darrere de la teulada de la finca veïna. Acabe amb el cap carregat després de llegir els dos diaris que tenia damunt de la taula. Un instant de quilòmetres d'ansietat s'escapa en la fosca de l'hivern entre una illa grega i la costa turca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada