dimarts, 23 de febrer de 2016

Quan Fabra

L'esperit de Pompeu Fabra es manté en els seus texts. Cal rellegir-los i mirar d'entendre'ls. La lectura actual, però, no hauria d'entendre eixe esperit, que va viure dos mitats dels dos segles passats, com si Fabra fóra el narrador d'una noveŀla premonitòria de l'actualitat. Tant la lingüística, com la normativa, com la llengua, com la societat, han fet bona cosa de camí. I la biologia, la física i la resta de ciències. Les funcions socials i polítiques també han canviat. Dos guerres mundials després —i molts més conflictes deshumanitzats i encara—, hauríem d'haver aprés que no s'hi val a depurar i mirar de fer llengües «nacionals» com si no parlàrem de persones. I la democràcia, és clar, no és el que era quan Fabra.
Publica un comentari a l'entrada