dilluns, 15 de febrer de 2016

Estranys companys que som

Sempre tinc present —o a mà, per si me s'oblida— una lliçó del llibre The Metaphysical Club de Louis Menand: u pot coincidir en una reivindicació amb persones que compartixen l'objectiu per vés a saber quins motius. En el cas dels abolicionistes americans, podien conviure en una manifestació els que lluitaven per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans i els que volien que alliberaren els esclaus negres i que els expulsaren del país perquè eren una raça inferior que posava en perill la raça blanca.

No sé si és això que diuen «estranys companys de viatge». Ara que lamentem la mort de Muriel Casals s'accentua la sensació que la gent que mos acompanya pot ser ben estranya, en el sentit d'aliena a les raons mos mouen cap al mateix objectiu... Al capdavall, si les raons no són les mateixes —tal com s'esdevenia en el cas dels abolicionistes—, els objectius tampoc ho són, per molt que ho semblen.

En eixe sentit, la creació d'un estat català (i, ja posats, valencià i balear) està sotmesa a les mateixes raons que conformen tots els estats del món. Caldrà molta sort i molta qualitat democràtica per a evitar el racisme, la xenofòbia i el masclisme. Només cal llegir què escrivim en les llistes eixos «estranys» companys que som.

7 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Sense ànim d'ofendre, jo cada vegada que sent el terme "masclista" m'entra enveja, sí, enveja del penis, com sóc un mascle em sent al·ludit, que aquesta enveja pot arribar a fer tant de mal com la violència que anomenen, en una revenja plena d'odi, "masclista".
Perquè no anomenar-la "violència domèstica" si es refereix a les famílies, pensa que un 40 % d'aquesta violència la fan les dones contra els seus fills o els seus marits, marits violents, però marits, o no.
Jo crec que la guerra porta la guerra, i és en els països escandinaus on la violència domèstica està més extesa, per què serà?
Que estan boges les dones que la fan? Clar, però és que un mascle no ho està quan se suïcida després?
La guerra porta la guerra, vinga d'on vinga.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

I jo sé que no et convenceré, aquesta violència o aquesta enveja és com el registre lingüístic-religiós, està entroncada en l'inconscient, però no puc quedar-me callat quan hi ha dos barallant-se, intente separar-los, i més si m'agafen pel mig.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

I ara t'ho dic molt seriosament, per destruir aquesta enveja va eixir Hitler, si no volem que es repetisca la Història, posem paus, amor.

Vicent

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Mira, tinc cinquanta-un anys i una vida molt densa, creu-me, de vegades a mi també em fan por moltes dones, però no podem seguir-les amb el seu desig.
La millor manera d'evitar a una dona envejosa és davant de la dona, la dóna, donar la mort simbòlica o real que et pot provocar amb la seua enveja, i potser si acceptes la teua mort simbòlica pots arribar a estimar-la i que ella t'estime, és molt probable, així es conquesten bàsicament les dones, deixant-se "matar" per una d'elles.
Després, dia a dia, és una lluita contra tu mateix per poder seguir donant-li la vida.
Així ho va fer el teu pare, ton iaio, i els pares i iaios de tons iaios. Creu-me, no ataques el buit, l'enveja directament, ni la seguisques.

I disculpa, hi ha vegades que la ciència, i disculpa una altr vegada, té molt poc a dir.

Vicent

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Quant a les estadístiques dels països escandinaus, primer caldria aclarir què entenen allà per violència masclista i quines possibilitats de denúncia tenen. Només cal recordar que durant el franquisme, en Espanya ací ¡no hi havia corrupció! Com que estava institucionalitzada, no era corrupció. Per cert, ¿n'hi ha estadístiques de violència masclista a l'Aràbia Saudita? Ni falta que els fan, ¿no?
Pel que fa a la resta, no sé massa bé on vols anar a parar, però diria que per a estudiar un fenomen cal separar-lo i distingi-lo d'altres fenòmens semblants (en este cas, semblants en violència o discriminació). Em té igual que hi haja persones amb un sexe, amb un altre o amb cap, la qüestió és que el masclisme és un corrent cultural i ideològic, no té a vore amb el penis, sinó amb la discriminació i la violència d'unes categories socials contra unes altres. Abans, però, han encasellat les persones en eixes categories. Després, té igual que la violència masclista la duga a terme un home o una dona.
I pel que fa la vida personal de cada u, ca u panye, que dia aquell. Jo no estic amb una dona, sinó amb una persona.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Disculpa, jo simplement volia que saberes, com a interlocutor, el mal que em fa la paraula.

Vicent

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

No hi ha res a disculpar. Lamente que hi haja alguna paraula que et faça mal. Espere que es tanque eixa ferida.