dilluns, 15 de febrer de 2016

Estranys companys que som

Sempre tinc present —o a mà, per si me s'oblida— una lliçó del llibre The Metaphysical Club de Louis Menand: u pot coincidir en una reivindicació amb persones que compartixen l'objectiu per vés a saber quins motius. En el cas dels abolicionistes americans, podien conviure en una manifestació els que lluitaven per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans i els que volien que alliberaren els esclaus negres i que els expulsaren del país perquè eren una raça inferior que posava en perill la raça blanca.

No sé si és això que diuen «estranys companys de viatge». Ara que lamentem la mort de Muriel Casals s'accentua la sensació que la gent que mos acompanya pot ser ben estranya, en el sentit d'aliena a les raons mos mouen cap al mateix objectiu... Al capdavall, si les raons no són les mateixes —tal com s'esdevenia en el cas dels abolicionistes—, els objectius tampoc ho són, per molt que ho semblen.

En eixe sentit, la creació d'un estat català (i, ja posats, valencià i balear) està sotmesa a les mateixes raons que conformen tots els estats del món. Caldrà molta sort i molta qualitat democràtica per a evitar el racisme, la xenofòbia i el masclisme. Només cal llegir què escrivim en les llistes eixos «estranys» companys que som.

Publica un comentari a l'entrada