dimarts, 1 de desembre de 2015

Prejudicis estètics

Els tècnics lingüístics de les administracions públiques, per un excés derivat del principi de legalitat que ha de regir el funcionament de l'administració pública democràtica, mos dediquem massa a l'apuntalament i la difusió de la «legalitat» lingüística, és a dir, de la normativa, i pareix que no tenim en compte que la normativa no és la llengua, només una petita part, i que la funció del lingüista en l'administració hauria de ser ocupar-se de la llengua en un sentit general i, vaja, democràtic.

Però per a dedicar-se a la llengua cal posar-se en perspectiva científica i, vaja, fa mandra haver de llegir articles i llibres no tan sols sobre lingüística, sinó també sobre biologia, zoologia, paleontologia i tantes altres disciplines que poden ajudar a entendre per què el fet lingüístic és un fet social i un fet humà i per què no hauria de ser un prejudici estètic.

2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És tan important el fet lingüístic com que és una de les tres potes on se substenta l'estabilitat d'una persona, individu, ens, sistema, etcètera, els altres dos són el polític i l'econòmic.
Del que parlem, el lingüístic està entroncat amb el religiós i hi forma un subnus amb ell.

Vicent Adsuara i Rollan

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Uf, espere que no tingues raó. Tot i que sospite que hi ha qui s'agarra això de la llengua d'una manera massa devota.