dimarts, 10 de novembre de 2015

L'excusa de la pàtria

La casualitat m'ha fet caure en els vídeos del Concert per la Llibertat (29.06.203) del Camp Nou. És possible pensar que, segons com, la independència que tant reclamen alguns des de Catalunya, no té massa trellat. Sobretot si estàs valorant el suc que li traus a la dependència a què sotmets els altres, en Catalunya o fora. Si és aixina, eixa independència que reclament pareix un mal pensament que algú té contra tu, contra els teus beneficis.

Per contra, si es tracta d'associar-la a un concepte més obert i ample de la llibertat i a una idea més articulada de la democràcia, a l'equitat i a la justícia possibles, si estàs pensant en això, com a mínim has de reclamar independència de criteri. Perquè no es tractat de separar-se de la resta de la humanitat, sinó una altra manera de relacionar-te amb el món mitjançant unes institucions diferents. I ja posats, caldria impulsar això des d'institucions inclusives i eficaces, institucions que aplegaren més drets i deures per a tots. Ja hem vist que l'Europa dels estats s'ha convertit en un joc d'elits. La independència de Catalunya hauria de ser l'inici de l'aprofundiment en la Unió Europea. Espanya i Catalunya no són pàtries, ni nacions: són excuses o coartades. El que convé establir és per a què.