dijous, 1 d’octubre de 2015

Later be last

La voluntat política de millorar l'administració pública valenciana és molt engrescadora, però les rutines i les inèrcies són els factors més determinants d'un poder difús que pot enterbolir i entrebancar la iniciativa política. Estic que talle claus... Bé, no tant, que jo no m'acalore d'eixa manera, només em fa mal el cap. Hem tingut hui un assaig de la mesa negociadora de demà, mos havien convocat a una suposada reunió informal i ha estat més aviat un parany ben formal —parat per la plana major dels manifassers— per a que mos les engolirem com a punys. No mos han esquilat tant com volien, però hem comprovat que continuen amb la maquineta ben esmolada. Per sort, Morera i Pallarès mos han permés notar un poc que els temps polítics estan canviant, encara que siga com dia la cançó del Dylan:

The line it is drawn
The curse it is cast
The slow one now
Will later be fast
As the present now
Will later be past
Your old road is
Rapidly fadin'.
And the first one now
Will later be last
For the times they are a-changin'.
L'ocasió fa el lladre, dient-ho al revés.
Publica un comentari a l'entrada