dimecres, 7 d’octubre de 2015

Guerra zombi

Mentres corria per la pista del riu subvencionada per la fundació de la dona de l'amo de Mercadona (millora marca d'enguany: 13:03), em venia al cap la peŀlícula d'anit, World War Z, i no sabia massa bé com posar-la en relació amb els immigrants i els refugiats que assalten eixes fronteres que «tots» pensem que no hauríem de tindre. Com a societat pareix que no sapiam si els hem d'acollir, si convé que els acacem amb les metralletes o si serà millor la proposta del film i mos injectem una malaltia que actue com a camuflatge. És una vacuna al revés o, més aviat, es tracta d'assumir que realment estem malalts si pensem que podem passar per damunt dels problemes alçant murs o alliberant-mos de la «funesta mania de pensar», com dia aquell. ¿Zombis? De moment són persones, i tenim moltes metralletes i bombes. A mossos, si cal. L'única frase ressenyable del film és l'afirmació que fan en Jerusalem, on tenen murs, però les fronteres obertes: tots els humans que puguen entrar en la ciutat no es convertiran en zombis. Drets humans en dien abans.