dimarts, 22 de setembre de 2015

L'estil, doncs

En català, uns dels signes de la voluntat d'estil, pel que he vist entre molts valencians, és copiar un ús normativament incorrecte del mot «doncs», mot que és, d'altra banda, ben poc usual en valencià. En oracions causals, en lloc d'escriure «ja que» o «perquè», doncs, hi ha qui escriu «doncs». I es nota que l'han calçat amb voluntat d'estil, d'elevar el to, de mostrar rigor i coneiximent. Supose que deu fer efecte, sobretot perquè eixe mot, com que no té massa ús en valencià, quan apareix, sempre fa decoratiu, ja que —poseu-hi un doncs com a floc— pertany a un registre formal. No fa massa l'esmenava en un document parlamentari: amb la fornada d'universitaris «lletraferits» que ha arribat a les Corts, espere que no mos se puge l'estil al cap.

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Crec, sincerament, que erres els trets. No negaré que hi ha gent que, tot i no tenir un excel·lent domini de la llengua, usa expressions o paraules que creu que donen un bon to o aparenten coneixement aprofundit. El cas que esmentes és més bé pura imperícia, ineptitud, falta d'estudi, de pràctica de llegir i escriure en català... Pots marcar l'opció que vulgues o totes alhora. Si segueixes la pista veuràs que en altres zones del nostre domini lingüístic l'ús del doncs causal és una plaga tan estesa com entre els "sabudets" valencians que sembla que tant t'irriten. Sense voler entrar en l'ús que fas dels pronoms febles a l'estil valencià popular, sí que et recomane que revises el verb pujar quan és reflexiu, perquè t'has oblidat del pronom en. La gent no es puja al carro sinó que se'n puja, o simplement puja al carro.

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

Benvolgut desconegut, t'agraïxc la rèplica. La meua opinió té a vore amb l'ús de persones que es veu que assimilen el català per vies diferents de les escrites, fet que és habitual, i on segurament té molt a vore eixa «plaga» que assenyales. Ei, a mi no m'irriten gens eixos que dius «sabudets» valencians. Ben al contrari, més que n'hi hagueren.

No cal que et preocupes pel meu ús dels pronoms, que correspon a l'ús de la llengua que faig servir i que sé que no s'ajusta a les restriccions normatives més generals. En eixe àmbit (i en altres) entenc que hi ha normativistes que es dediquen massa a restringir els parlants sense prou fonament comunicatiu (i crec que per convencions heretades que haurien de revisar).

Quant a l'ús del verb pujar, tal com dius, algú «se'n puja» a un lloc. Tens raó. Tanmateix, segons el meu ús, si «me se puja», doncs, no «me se'n puja». En el segon cas, estaria parlant d'una altra cosa, és a dir, [ell + se'm puja] > 'm'agarra i em puja a algun lloc' / 'se'n puja damunt de mi'. En tot cas, ja que ho has assenyalat, he mirat de comprovar-ho i he vist que en l'Alcúdia mantenen el pronom «en». Per contra, els casos que he trobat (pocs, 4) del model que faig servir corresponen a persones de la Valldigna. Pot ser que es tracte d'un tret local. Ho hauré de consultar amb algun entés de la contornada.

Moltes gràcies pel comentari.