divendres, 21 d’agost de 2015

Dual o estèreo

L'article que comentava ahir encara conté més idees enlluernadores: hi ha en Catalunya qui pretén «aprofundir en el monolingüisme» (en català) i, alhora, expulsar de l'espai públic l'altra llengua. Un afegitó argumental detalla que en esta altra llengua han vixcut els catalans durant segles: el temps és un factor rellevant, però no detallen un, tres, cinc o set segles. A més, hi ha qui té «identitat dual», fonamentada sobre el bilingüisme i això és la base del federalisme que proposen els autors de l'article. No comenten el petit detall que haurien de proposar un federalisme per als monolingües.

Quant a la immersió, la immersió lingüística «intrasigent» pot ser objecte de crítiques pedagògiques. Llàstima que no expliquen com es combinen eixes crítiques pedagògiques amb els «drets ciutadans». En eixe sentit, asseveren que les institucions catalanes són monolingües. En Burgos s'esveren de llegir això, estic segur. Finalment, com a noció pedagògica que cal retindre, hi ha «dirigents socialistes catalans» que «reconeixen que seria convenient algunes matèries troncals en espanyol, tant per raons funcionals com afectives». El fet de ser dirigent convalida la pedagogia.

Com a resum, llancen a l'aire i per ahí va volant: «natura plurilingüe del país» i «desterro del fonamentalisme lingüístic». Molts valencians bilingües estàvem esperant una proposta aixina, sobretot adreçada a espanyols (en dual o en estèreo).

Publica un comentari a l'entrada