dimecres, 26 d’agost de 2015

A vora mar

Sense meduses, però amb molts "antonses" a vora mar. La narrativa oral en valencià puja amb molta energia i poca eficàcia normativa.

3 comentaris:

Pare Costeres Turmell ha dit...

Pense molt sovint que a major abundament de "antonses", docs, puix, llavons, aixina,
així, etc... menor nivell de narrativa oral.

Pare Costeres Turmell ha dit...

Obvi és que volia escriure doncs i no docs.

Miquel Boronat Cogollos ha dit...

La llengua dels xiquets conté bona cosa d'eixes paraules per a lligar el discurs. Això va canviant amb la pràctica (i no sé si amb l'edat). En este cas em sabia malament que l'«aleshores» no haja fet forat en lloc de l'«antonses» en valencià.