divendres, 10 de juliol de 2015

Trompellots de bona fusta

Fent i refent el diccionari, tope amb «fill de poll, llémena». Veig que Víctor Pàmies no la té i li l'envie, ja que pot figurar al costat de les que recull: «els testos s'assemblen a les olles», «de porc i de senyor, se n'ha de venir de mena», «de tal riu, tal aigua», «s'espina, quan neix, ja pica» i altres. Hi afigc també «de bona fusta ve el trompellot».

Per completar-ho, després de llémena ve llenyar i em ve al cap l'expressió «llenya'l fort», que no apareix en el diccionari (ni localitze en el Tresor del valencià meridional de Carbonell, Tormo i Colomina: per cert, podríem haver fet un volum d'índex alfabètic, o una versió en línia, perquè ja tens faena si hi vols trobar res...). L'expressió pretenia incitar algú a colpejar-li a algú altre, i recorde que la díem quan era menut en la Vall. No sé si la cosa ha continuat o es va quedar en els anys setanta i huitanta del segle passat. A banda hi havia la parònima «llenya al foc», que també tenia a vore amb avivar la flama d'una discussió. I tot això, és clar, podia anar precedit o seguit del crit «¡garbera!» amb què els irreductibles gals vallers apreníem a confraternitzar.

Publica un comentari a l'entrada