dilluns, 11 de maig de 2015

El preu de les fantasies

No es tracta d'aconseguir receptes miraculoses o d'implantar mecanismes infaŀlibles. Pareix que hem de resoldre els problemes amb pocions màgiques en lloc d'analitzar els errors o els mecanismes permeten les pràctiques corruptes, la justícia ineficient i les desigualtats injustes. No fa massa podíem considerar Alfonso Rus un gran gestor en la Diputació de València (abc, 24.08.2014):

La Diputación de Valencia logra un superávit del 15 % y no tendrá que endeudarse en cinco años

[...]
En un comunicado, Rus ha señalado que «esto es así porque en 2011 decidimos crear un plan de estabilidad". «Hace cuatro años nos encontramos con un 138 % de deuda y actualmente estamos en el 60 %, porcentaje que quedará reducido a 50 % a final de legislatura», ha agregado.
Por su parte, el diputado de Economía y Hacienda, Máximo Caturla, ha destacado que la Cuenta General «refleja el círculo virtuoso económico-presupuestario en el que se encuentra la diputación, en beneficio de ayuntamientos, ciudadanos y proveedores dependientes de la institución».
[...]
Ara mos arriben informacions que es tractava d'una administració corrupta dedicada al saqueig de les arques públiques. Hauríem de mirar de resoldre, per tant, si és possible tindre alhora una administració pública «saquejada» que oficialment estava ben «sanejada» (El Diario.es, 10.01.2014):
Los diputados provinciales de Valencia ya trabajan con su iPhone 5s, el último términal de Apple que cuesta —en el mercado no subvencionado por las operadoras y según capacidad— entre 699 y 899 euros. El salario mínimo fijado por el Gobierno es de 645 euros mensuales.
Els indicadors socials i econòmics de què disposem mos podem fer creure que mentres uns vivim en xauxa, uns altres vivim en el paradís. Són dos variants del mateix lloc imaginari, perquè hi ha tants països de fantasia com persones. Hauríem d'aclarir és quin és el preu de les nostres fantasies.
Publica un comentari a l'entrada