dijous, 30 d’abril del 2015

Malnoms a doll

Es veu que cap allà els huitanta s'estilava fer treballets sobre els malnoms del poble. No sé si hi deu haver cap poble valencià sense un treballet sobre això. En vam fer un la meua amiga Peneca i jo i mos va servir per a aprovar alguna assignatura. No el vam publicar. Per contra, més o menys per la mateixa època, o pocs anys abans, en va fer un altre María José Terrés Gascón: «Malnoms de la Vall de Tavernes». Em sembla que devia recollir el mateixos que vam arreplegar mosatros, amb una diferència segura: el meu cognom, Cogollos, jo no el vaig incorporar com a malnom. En aquell temps, ja em dien Golls (o pot ser que encara fóra Gollos, que va durar poc). En general, em van dir Cogollos, perquè és molt més sonor i menys confús —és clar, en la Vall— que el meu Boronat de l'Alqueria de la Comtessa o de la Vall de Gallinera.

dimecres, 29 d’abril del 2015

El taxi de les excuses

És habitual haver de sentir l'excusa que amollen algunes persones —sense que els l'hages demanada— quan pretenen justificar per què no parlen en valencià en alguna situació: «És que els meus pares eren andalusos», i també val si eren extremenys, gallecs o murcians i també servix si ho eren els avis. Sabem que l'impediment per a parlar en valencià no està en la procedència sinó que és polític i el tenim en el lloc de residència, és a dir, al País Valencià, on la discriminació lingüística dels catalanoparlants té el correlat físic indefugible de la substitució pel castellà. Si no fóra això, també podria donar-se el cas que algú diguera: «A pesar que els meus pares eren andalusos, sóc doctora en física nuclear i treballe en Suïssa». Algun dia ja no caldrà sentir excuses aixina. Almenys entre els taxistes, perquè els fan una prova bàsica d'idiomes (R 22.2012.2014): valencià i anglés. Si encara no és massa tard, els podem dir «bon dia» i «hi!» amb la mateixa tranquiŀlitat.

dimarts, 28 d’abril del 2015

La menjadora

Ara s'ha sabut que l'alcaldessa de València Rita Barberá Nolla té una beca de menjador per a engolir ostres i pernil ibèric. Els xiquets de famílies endeutades amb l'ajuntament poden mirar com menja l'alcadessa. Si paguen els deutes, a més, dic jo que els xiquets podrien rebre una beca per a llepar els plats. Bé, llevat que estiguen massa «preciosos», que això tampoc és bo.

dilluns, 27 d’abril del 2015

Turment estètic

Qui en lloc de «catanyol» preferixca el «catalunyés» o el «valenciaquí», hauria d'aconseguir els instruments per a difondre eixes varietats, en lloc de traure els instruments per a turmentar-mos quan sent que li s'apeguen les varietats i les expressions que no voldria sentir. Per eixe camí aconseguiríem el contrast dels usos de la llengua. Al País Valencià el meu barber xativí em comenta que fan unes de «Los 40 Principales» en valencià. Això és el que n'hi ha.

diumenge, 26 d’abril del 2015

Cita dominical / 337: Léon Bloy

Mirant el sentit comú.
Els abismes de la llum són invocats pels avencs de la seua estupidesa.
Léon Bloy, Exégèse des lieux communs.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Pensament gratuït

No sé si sóc jo o és el món: quan una empresa de viatges anuncia «xiquets gratis», no puc evitar pensar que això és pederàstia o canibalisme. La redacció resumida dels missatges, l'excés de síntesi... Vaig a pensar que no sóc jo a soles, que el mercantilisme i el capitalisme desregulat modulen el llenguatge, el pensament i les relacions humanes.

divendres, 24 d’abril del 2015

Imaginari humorístic

Faig una cerca per Internet i no localitze «Dos palmeres en busca de dàtils» ni «Tres llauradors dins d'un sac», suposades obres de l'imaginari humorístic de la meua infantesa. ¡No les tenen ni en el Projecte Gutenberg! Algun dia s'haurien de tornar a escriure.

dijous, 23 d’abril del 2015

L'edició del temps

Fa uns dies em sentia decebut per la qualitat de l'edició digital en qualsevol de les llengües que utilitze per a llegir a trossos i mossos. I hui, per l'altra banda, amb l'excusa d'eixa sant del llibre que diuen Jordi, he topat amb un llibre que m'ha semblat bonic, atractiu, que m'ha volat a la bossa i me l'he hagut d'endur a casa: Punts de fuga. 20 relats sobre viatges en el temps. 26 autors catalans actuals. No té res d'especial, editorial Males Herbes, col·lecció Distorsions, tapes blanetes de color verd, un gruix de vora quatre-centes pàgines de paper grosset, grandària menuda (13 × 19), color blanc trencat (grogós), lletres romanes de cos 12 —trobe—, marges generosos per tots els costats i contes curts d'autors naixcuts a Catalunya (llevat d'un, d'Osca).

¿El contingut? Com que són coses de viatjar en el temps, m'agrada ja sense haver-lo llegit. Si mai torne del futur, completaré l'apunt amb un comentari crític.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Cosconelles de punts volats

Convé repetir-ho de tant, per tal de recordar-ho quan pretenem resoldre els problemes d'ús de la llengua canviant els accents o les dièresis de lloc: cal tindre en compte que les llengües es parlen i no necessàriament han de tindre versió escrita. Les llengües perviuen en l'oralitat (amb l'escriptura només fem un apunt en el registre de la història). Per exemple, jo parle en valencià perquè el parlaven en la Vall (i en Carcaixent). I el vaig aprendre quan ningú dels qui me l'ensenyaren el sabia escriure (i n'hi ha que encara el parlen i continuen sense escriure'l). Les dièresis i els punts volats fan cosconelles inteŀlectuals, fins i tot fan riure. I estaria bé poder-ho vore gags sobre això en els mitjans.

dimarts, 21 d’abril del 2015

La mala edició digital

Sóc prou aficionat al llibres electrònics i vaig ampliant la meua biblioteca amb les versions electròniques de llibres que m'interessen i que sovint són massa cars o no localitze en paper. Ara, he de reconéixer que l'edició electrònica està encara bastant endarrerida, sobretot quant a la qualitat de l'edició. Quan faig l'adaptació dels llibres en pdf a la grandària del Kindle, he de fer bastant faena no tan sols de maquetació, sinó fins i tot de correcció ortogràfica. Comprove sovint que el procés d'adaptació digital s'ha fet amb una escàner i sense revisar el text resultant. I això que estic parlant de llibres en francès (accents i guionets perduts o trabucats), on sembla que tenen un poc més de temps de pràctica en estes coses. De fet, les versions en català són poques (i prou mal fetes), però les versions en castellà també solen ser un desastre.

Tot arribarà, segur, i aniran millorant a poc a poc les versions digitals dels llibres, perquè la professionalitat i la qualitat haurien de tonar a ser factors importants per al funcionament del negoci.

dilluns, 20 d’abril del 2015

La lluita sincera i pacífica

Mos quedarem per a llavor, que diu ma mare, i això ha fet el company Pep Tur Vives, deixar la seua llavor en els companys que hem tingut la sort d'aprendre l'art de la paciència, el sarcasme innocent i el trellat pacient i ben dosificat. Ah, exclamaria obrint els ulls de bat a bat, ¿vegeu com...? La lluita sincera i pacífica de la raó, el to mesurat, alt, suaus, sempre obert a la rèplica i a la reflexió. Mos deixà la seua paraula i la seua mirada profunda.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Cita dominical / 336: Manuel Jabois Sueiro

Mirant la temptació del bé.
El mal va perdre la característica de ser una temptació, així que, en lloc de tindre la temptació de robar, el que hi havia era la temptació de no fer-ho.
Manuel Jabois Sueiro, «Juguetes para un tiempo prohibido», El País, 18.04.2015.

dissabte, 18 d’abril del 2015

Romans, visigots i musulmans

Els visigots van acabar amb els romans i després van arribar els musulmans. La història grinyola, segons em comenta Anaïs.

divendres, 17 d’abril del 2015

Empedreir-se negociant

Reunió sindical per a no res i, immediatament, després de converses de corredor, faig el comunicat sobre el resultat de la reunió. La reunió ha estat una petita frustració més, perquè havíem d'haver arribat a un acord, però els polítics —que ja estan pensant només en la campanya electoral— no han fet cap oferiment i simplement mos han dit que mos tornarem a reunir tan prompte com siga possible. Tenint en compte que dins de poc més d'un mes les Corts hauran canviat, no esperem milacres.

Eixe deu ser el mèrit d'algunes reunions, haver d'assumir la frustració, endurir-se, empedreir-se... I no hem acabat el dia, que hui n'hi ha futbet, farà calor i en som pocs. De pedra.

dijous, 16 d’abril del 2015

Lectures ancorades

Polse l'enllaç que hi ha a dalt de tot d'este bloc, en la franja de Google, allà on diu «Bloc següent». Després d'uns quants bots, m'apareix el bloc de l'editorial Edicions 3i4. Em fixe en l'apunt del 12 de febrer d'enguany: «Àncora del temps. Antologia de dietaris actuals». Sembla un d'eixos llibres que m'interessen i que hauré d'afegir a la llista de lectures pendents, ancorades.

dimecres, 15 d’abril del 2015

Els bons dies

Els funcionaris hem interioritzat prou el «fins ara». No tots, però molts. O uns quants almenys. N'hauríem de fer una estadística d'ús. Per sort, el «bon dia» és més general; i el «bona vesprada» (a pesar del que em puga sembla a mi), també ha trobat el seu espai. En canvi, ixes del redol, i tope amb l'«hastara» i l'«antonses», en xiquets que es suposa que havien anat a escola a aprendre un poc més d'eixa llengua que parlen quotidianament. Certament, no hi ha cap problema d'expressió sinó una discrepància entre els objectius i els resultats, ja que els primers són part de la hipocresia política de les paraules i els segons són el reflex de la pràctica dels actes. I de les paraules amb què fem coses.

dimarts, 14 d’abril del 2015

Del noruec a l'anglés al català

Anna Llisterri explica en «El noruec (reconcentrat) que t’explica la vida» (en el seu bloc Per a lectura i decoració) que ha aparegut la traducció que ha fet de la novel·la La mort del pare de Karl Ove Knausgård. Més encara, explica que ha fet la traducció no a partir de la llengua original (noruec), sinó de la versió anglesa de Don Barlett. I és bo que ho diga, atés que l'editorial sembla que ha oblidat eixe indicar detall en la nota de premsa i en la portada del llibre.

Supose que si l'editorial ho amaga, deu ser que els sembla que li s'ha d'amagar eixe detallet al lector.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Ara i adés

Vaig trobar ahir el diari Ara.cat en el quiosc. Un especial sobre la normativa de la llengua. L'únic diari en català que hi havia en el classificador del quiosc era este exemplar de l'Ara. Per sort, el quiosquer em permet que li deixe a deure cinquanta cèntims i me l'enduc. Encara no me l'he llegit, només he mirat la foto que els vaig enviar (de fa vora deu anys). Insistiren. Em reconec, i això ja és prou. La resta, la normativa, ¿problemes? Més que en tinguera.

diumenge, 12 d’abril del 2015

Cita dominical / 335: Inés Fernández Ordóñez

Mirant les coses.
Les coses bones són boniques, i també són veritat.
Inés Fernández Ordóñez, segons Juan Cruz en «De frente. Inés Fernánddez Ordóñez», El País, 12.04.2015.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Assassins amb robots

Ja han arribat els robots que «decidixen» matar persones. En el diari en diuen «robots assassins». La notícia no diu res de les lleis de la robòtica d'Asimov. Les bones idees a voltes es queden massa amagades en les pàgines polsoses de la literatura. No, els robots no són els assassins: són els assassins que ara, a més, tenen robots.

divendres, 10 d’abril del 2015

Dreta amb mà esquerra

Ciutadans nous amb idees velles. I la dreta escarotada. Els molesta que els vullguen civilitzar una mica.

dijous, 9 d’abril del 2015

Del gens a l'a més a més

La retòrica que fan servir molts polítics consistix a anunciar o prometre sempre «un plus», «un esforç», «un extra», i la causa sol ser la desafecció dels ciutadans. Bé, si regularen l'administració i l'actuació política amb normalitat, no caldria que anaren sempre amb la màquina retòrica revolucionada. No cal ser més rigorós, més exigent, més qualsevol cosa, només tant com siga necessari cada dia. Però, no, els hem de sentir sempre passant del «gens» a l'«a més a més».

dimecres, 8 d’abril del 2015

Recompte de traïcions

Esta huitena legislatura m'ah deixat un regust amarg particular i concret: la principal usuària de la paraula traïció durant la legislatura ha estat Mónica Oltra Jarque. Fent un recompte ràpid, 6 de 13 casos en el Diari de Sessions.

Vaja, vaig fer unes consideracions sobre l'ús d'eixe concepte en l'àmbit parlamentari en una fitxa i en diversos apunts d'este bloc. A pesar que l'afectada pel virus haja estat la que es suposa que és la meua candidata per a dur avant les millores polítiques i socials que necessitem, no em desdiré de les consideracions que vaig fer. Això sí, espere que li se passe prompte i que no continue amb eixa cançoneta la legislatura que ve.

Ampliaré la fitxa i, si veig que cal, pot ser que li escriga directament, a vore què diu. Qui avisa...

dimarts, 7 d’abril del 2015

Les xitxarres ja no estridulen

Les xitxarres estridulaven divendres, diríem. Però hui ha tornat la frescoreta. Quasi me se gelen els peus amb les sandàlies. Passem pel Rastrell, però hui no hem trobar res massa interessant, llevat del cartell lluminós d'una botiga de vestits de fallera (en valencià, cosa que ja no hauria de ser notícia).

dilluns, 6 d’abril del 2015

Olora bé

Si els pares no volen, i no són àguiles, la llengua serà pedestre, terrenal en un paradís perdut. Les flors oloren bé en la marjal.

diumenge, 5 d’abril del 2015

Cita dominical / 334: José-Luis Mendívil Giró

Mirant l'evolució de les llengües.
Ni la tradició gramatical índia ni la grega sorgixen realment com un esforç per entendre les regles i estructures de les llengües, sinó com un intent de preservar-les del canvi.
José-Luis Mendívil Giró, Origen, evolución y biodiversidad de las lenguas. Una aproximación biolingüística.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Li se veu...

És possible que destigem que el català siga una llengua oficial i d'ús general quotidià; com a mínim, d'ús lliure i de disponibilitat pública. Ara, pel que fa a la forma, no serà mai la llengua que desitgem. L'accentuació oriental, l'ordre dels pronoms, els incoatius amb -e i els participis -ert no compensen un «del qual», un «del mateix», un «allò» o un «immiscit» calcats del castellà. Cert, fan un català que sembla tot lo del món, però hi ha encara alternatives a l'abast que podem practicar i estendre. En lloc d'escriure «se li veu debatre» podem provar amb «el veiem debatre». Li se veu...

divendres, 3 d’abril del 2015

La nostàlgia dels manaments

El primogènit del faraó torna a morir hui en les pantalles de Paramount Chanel. La nostàlgia supera la ficció.

dijous, 2 d’abril del 2015

Disgust primari

Un home mata a ganivetades la seua dona, Lubitz decidix carregar-se els passatgers de l'avió que pilotava, els terroristes maten vora dos centenars de persones en una universitat en Kenya, davant del parlament turc la policia tomba una dona que formava part d'un escamot terrorista i anava armada amb un Kalaixnikov, un terrorista suïcida en Afgnanistan esclata davant la càmera i mata les persones que anaven al seu costat... Si ho penses bé, darrere de tot això hi deu haver alguna notícia interessant i algunes reflexions a fer, però generalment només t'oferixen l'ocasió el disgust primari.

dimecres, 1 d’abril del 2015

Cinema japonés

Recorde que fa molts anys ja em va agradar Ran d'Akira Kurosawa. No tinc molts més records del cinema japonés d'aquella època d'estudiant i versions originals subtitulades. Volia trobar ara un film policíac que anava del suposat segrest del fill d'un empresari ric, si no recorde malament, en blanc i negre dels anys cinquanta o sixanta. L'he trobat: Tengoku to Jigoku (1963) (versió espanyola: El infierno del odio). A més d'eixa, ja posats a entrar en eixa filmografia (prou accessible per Internet), faig una consulta per la xarxa i faig una petita llista de peŀlícules que es veu que caldria vore o tornar a vore:

  • Rashomon d'Akira Kurosawa (1950) - Youtube
  • Tokyo Monogatari de Yasujiro Ozu (1953)
  • Ugetsu monogatari de Kenji Mizoguchi (1953) - Youtube
  • Sansho dayu de Kenji Mizoguchi (1954)v - Youtube
  • Shichinin no Samurai d'Akira Kurosawa (1954)
  • Ningen no joken I de Masaki Kobayashi (1959) - Youtube
  • Ningen no Joken II de Masaki Kobayashi (1959) - Youtube
  • Ningen no Joken III de Masaki Kobayashi (1961) - Youtube
  • Midaregumo de Mikio Naruse (1967)
  • Dersu Uzala d'Akira Kurosawa (1975) - Youtube
  • Ran d'Akira Kurosawa (1985)
  • Mononoke-hime de Hayao Miyazaki (1997)
  • Sen to Chihiro no kamikakushi de Hayao Miyazaki (2001)

I més que n'hi han en les llistes de «Las 50 mejores películas japonesas de la historia» (veg.) i «Nippon Cinema - My All-Time Favorite Japanese Films». Per a compensar la sobredosi de «bon» cinema, peguem una mirada al repertori del cinema japonés roín. També té bon nivell...