Descobrixc finalment que la «freixa» de què em parlava ma mare, que li havia regalat la seua amiga Encarna, i que també li havia regalat el nom, nom que jo no trobava relacionat amb una planteta amb una flor aromàtica blanca amb un toc groc, doncs, que tenia com a nom científica Freesia alba o Freesia refracta —això no ho he aclarit del tot— i que es tracta del lliri de Sant Josep que diuen els diccionaris (o d'una varietat).
Si pense en la planteta, me se passa el desconcert de llegir el diari, el d'ahir en particular, que m'havia deixat una afirmació de Garton Ash d'eixes que pareix que parla del Partit Popular valencià: «Hem de fer alguna cosa; això és alguna cosa; per tant, hem de fer això». I han fet una llei: «Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d'identitat del poble valencià». A la Califòrnia dels eua un advocat ha proposat (El País, 29.03.2015) la «Llei de l'eliminació de la sodomia», que pretén legalitzar l'assassinat dels homosexuals. Per ací, l'avl ha ficat cullerada mediàtica contra la llei del pp, però sense arribar a l'encert d'una ciutadana americana que ha llançat la seua rèplica contra la llei del seu compatriota: «Llei del torracollons intolerant». Esta iniciativa té, a més, esperit (re)educatiu: que les persones que presenten propostes que animen a matar homosexuals siguen obligades a fer cursos de sensibilització i a donar cinc mil dòlars a una organització en defensa d'este coŀlectiu.
Si pretenien ser liberals, encara estan en el mateix punt d'eixida del franquisme assetjat per la conspiració «masónica izquierdista». Mos envilix la conspiració panca. Mira que dir-li «freixa» al lliri de Sant Josep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada