diumenge, 30 de novembre de 2014

Cita dominical / 316: Patrice Maniglier

Mirant les limitacions que mos imposa la llengua.
Si la llengua és «generativa», no ho és com un mitjà que permet que un subjecte comunique tot el que vol: ho és perquè la llengua mateix determina què poden dir els parlants.
Patrice Maniglier, La vie énigmatique des signes.

dissabte, 29 de novembre de 2014

Llista innocent

El problema d'una llista, és l'ordenació, l'associació, la utilitat, la intenció i l'ús. Les paraules que la componen són les víctimes del sentit.

divendres, 28 de novembre de 2014

La informalitat valenciana

Les expressions «valencianes» tenen el problema del desús de la formalitat que es dóna encara al País Valencià. Si els documents formals valencians no foren, en general, traduccions fetes amb el Salt (o banalitats costumistes), seria més senzill «activar» el reconeiximent de la formalitat per a les expressions que fins ara, amb la marca «val.» (com és el cas d'esta expressió, dels pronoms no reforçats, dels incoatius -ix, de l'accentuació occidental...), semblen classificats en la informalitat (valenciana). No sense raons, és clar, però també tristament i injustament, sobretot per als mateixos valencians. Ah, és clar, la formalitat no deu ser la mateixa a Camprodon que a Tavernes de la Valldigna o a Benirrama, i tampoc és la mateixa ara i fa quaranta anys. Ara, per poc, també és formal parlar en valencià..., almenys en uns quants llocs del País Valencià.

dijous, 27 de novembre de 2014

Un blues

M'entretinc amb les diverses versions de les lletres de San Francisco Bay Blues, que m'ha pegat esta setmana per sentir-la. I ritmes diferents també. La vaig conéixer fa anys en la versió d'Eric Clapton, però ara he sentit la de Jesse Fuller, que sembla que deu ser l'autor, la de Ramblin' Jack Elliot i, sobretot, la de Mungo Jerry, on vaig acabar buscant In the Summertime, que és la cançó que recordava d'ells de quan era menut. Ma mare em demana que quin problema tenen els del Bloc amb Mònica Oltra. No sé si alguna de les versions de la lletra cançó explicarà res d'això. I got the blues when my baby left me...

dimecres, 26 de novembre de 2014

Teatre nacional

La nació és un decorat. I sempre acaben cremant el teatre.

dimarts, 25 de novembre de 2014

Report ètic

L'ètica recompensa amb riquesa interior. I quan no és compartida, sol donar disgusts. En general, no reporta els beneficis que desitgem. En diuen tirar-se pedres contra la pròpia teulada...

dilluns, 24 de novembre de 2014

Spottorno i Nicolás

El periodista li pregunta pel carrer a Spottorno, l'antic cap de la casa reial —o com es diga el càrrec que tinguera— i posseïdor d'una de les targetes fraudulentes de Cajamadrid, si el «petit Nicolás» és un impostor. Li demana pel mort o pel degollat, ¿no?

diumenge, 23 de novembre de 2014

Cita dominical / 315: Simone Weil

Mirant les necessitats.
La mort i el treball són qüestions de necessitat i no d'elecció.
Simone Weil, L'enracinement.

dissabte, 22 de novembre de 2014

divendres, 21 de novembre de 2014

La cagà de la burra

Em vaig perdre «la cagà de la burra» en Favara el dia 9 d'octubre, amb la participació de la Xaranga Dessiguidats. El nou centre comercial de tot un poc per a la casa Bahaus en Paterna retola en un poc més menut en valencià els cartells de l'establiment. Els cartells només, per ara, i ha costat molts anys arribar fins ací, que cantaven els Manel. Per eixe camí la burra cagarà també una independència.

dijous, 20 de novembre de 2014

Injustícia innoble

Entre la Pantoja, que ha d'entrar «imminentment» (fa setmanes ja) en la presó i la mort de la comtessa d'Alba,* s'han activat els protocols de l'ebola (que hi ha una metgessa en risc al Malí) i el de les fantasies sentimentaloides que han de dissimular que la «noblesa» —també la de la difunta comtessa— és l'herència que gaudixen uns quants descendents de lladres i assassins del passat no tan remot que van poder «blanquejar» els seus crims a través del relat històric. Tallaves uns quants centenars o milers de colls i et fan comte, marqués o duc. O bisbe, vaja, que per ahí també se'n van els drets i els doblers que hauríem de gaudir entre tots. El llibre de Thomas Piketty —publicat curiosament unes setmanes abans en català que en castellà— deu explicar una cosa semblant, ajustada a l'època actual, ara que quasi hem canviat noblesa per les oligarquies capitalistes (religioses i agnòstiques).
*Éra duquessa, perdó, que té més «mèrit» que comtessa.

dimecres, 19 de novembre de 2014

Bricolatge compensatori

Desmunte l'aspiradora i l'apanye. Li lleve l'interruptor intern, que s'ha cremat, i hi pose una regleta de connexió. Ara funciona només amb l'endoll. Amb això compense que ahir, amb els guants de porter dos talles més grans, me se colara un baló facilet per dalt. I amb el bricolatge manual vaig passant la vaga de bricolatge mental què em provoca la saturació de notícies sobre la truculència diària.

dimarts, 18 de novembre de 2014

Contaminació d'opacitat

Els diners que no n'hi havia per a l'rtvv, perquè Alberto Fabra anava a salvar escoles i hospitals, han estat l'ocasió per a endeutar-mos a tots amb 1.350 milions d'euros, que és el crèdit que han demanat per a pagar-li el projecte Castor a una empresa que provocava terratrèmols i que no té altra finalitat que contaminar. Ah, i uns accionistes que deuen estar ben agraïts i remunerats. Eixe desastre de gestió l'hem conegut i el patirem durant anys. En canvi, pp i psoe han pactat que no volen que sapiam a quins viatges dediquen els diners públics els diputats i els senadors. Un contaminació diferent.

dilluns, 17 de novembre de 2014

Substrat

Diu que ahir va morir Badia i Margarit. Perviu el substrat immens que mos ha llegat. Eixe substrat sí que deixa petjada.

diumenge, 16 de novembre de 2014

Cita dominical / 314: Salem Zenia

Mirant les calamitats.
La calamitat que ara arriba / no té ben res de nou. / Ja fa temps que és aquí. / Fa temps que l'acollim.
Salem Zenia, fragment de «Nnger» («Calamitat»), Itij aderγal (Sol cec), traducció de Carles Castellanos.

dissabte, 15 de novembre de 2014

Casualment millor

Després d'un procés de d'informació, negociació i pacte has de revisar què has fet bé, per a mantindre-ho, i què has fet malament, per a millorar-ho. Els drets, els deures, les pèrdues, els beneficis, l'equitat i el privilegi no haurien de ser casuals.

divendres, 14 de novembre de 2014

El taüt

La vida consistix a guanyar-se el taüt. I n'hi ha qui també el furta.

dijous, 13 de novembre de 2014

Bruckner passant per Toch

Després de fer jaç a les simfonies de Sibelius en l'Sportify, passe a Bruckner, de qui em va convéncer la novena des de la primera volta que la vaig sentir. La tercera ara, després de passar per la primera i la segona. Abans, he passat per la primera d'Ernst Toch. Me la va descobrir José Luis Pérez de Arteaga en la ràdio de diumenge de vesprada. Ah, i de tant en tant convé tornar als de sempre, com ara Debussy o Beethoven. A Mahler el tinc en reserva, que l'any passat en vaig abusar un poc.

dimecres, 12 de novembre de 2014

Televisar el robatori

Robatoris i impunitat, és el dia a dia de les elits socials i polítiques. I fins i tot ho fan iŀlegalment, segons el diari. Deu ser això que vol retransmetre en valencià Rus per eixa televisió on pensa tirar uns quants milions d'euros de tots els valencians que ell pensa que són seus. I deuen ser-ho, ¿no?

dimarts, 11 de novembre de 2014

Llibertinatge

Si dimitira Juncker, podria ser que Europa mos donara de nou una lliçó política. Mosatros els corresponem mostrant-los què no s'ha de fer, com ara utilitzar els diners públics de manera opaca i per a interessos personals i privats, que és una de les coses que fan els diputats i senadors. Diuen des del pp que la transparència els llevaria «llibertat» per a dur avant la seua activitat. Ara és quan et ve al cap allò tan de dretes de no confondre la llibertat amb el llibertinatge...

dilluns, 10 de novembre de 2014

Sense «presència»

Em done de baixa de la revista Presència. Fa temps que ho hauria d'haver fet, més d'un any, crec, quan van canviar els continguts i van desaparéixer precisament els que més m'interessaven. Després van canviar el format i el paper. Un desastre per a mi. Em sap mal, però no acumule la revista per vici, sinó que m'agradava pels continguts, sobretot literaris i lingüístics. I van deixar de tindre «presència» en la revista sense més explicació. Llàstima.

diumenge, 9 de novembre de 2014

Cita dominical / 313: Jean de La Fontaine

Mirant els llops.
Sempre per algun costat, enganxen l'espavilat. / Qui siga llop, que faça de llop, / és de molt el més cert de tot.
Jean de La Fontaine, «Le loup devenu Berger».

dissabte, 8 de novembre de 2014

Virtuts

La indolència i la desídia són les virtuts dels desastres quotidians.

divendres, 7 de novembre de 2014

Viatgers públics

Diu que diputats i senadors no justifiquen els diners públics que es gasten en els seus desplaçaments. I parlen de transparència amb la boca plena. La legislació és una llacuna plena de remolins on s'ofega l'interés públic.

dijous, 6 de novembre de 2014

Ironies

Petites ironies per ací i per allà, la conversa esdevé esgrima i els arguments se'n va pel desaigüe del temps. Negociacions sindicals, en diuen.

dimecres, 5 de novembre de 2014

Dependències

Reunió protocoŀlària de Font de Mora Turón, el president de les Corts, amb els membres del Consell de Personal de les Corts. Bones paraules i dubtes sobre l'afer que tenim pendent en els tribunals, la reclassificació dels uixers, aprovada per l'estatut de personal i que encara no han aplicat. Pregunta Font de Mora pel significat de les sigles STAS i CAP. Li ho expliquem, dubtant, perquè, al cap i a la fi, els de l'STAS no representem sigles, sinó idees i propostes. Els del CAP expliquen això de «Candidatura Alternativa Personal de les Corts» i afigen, com si això fóra realment significatiu: «independents».Es veu que la independència per a alguns consistix a amagar les dependències.

dimarts, 4 de novembre de 2014

Sindicalisme de l'ego

El sindicalisme de l'ego genera conflictes socials. Ho dic més per experiència que per antiguitat. ¿Què cal valorar més? Doncs, això.

dilluns, 3 de novembre de 2014

Sentits

Els ulls traïxen la lletra i subornen el sentit.

diumenge, 2 de novembre de 2014

Cita dominical / 312

Mirant amb ulls de foscor.
Vaig somniar en una carculla / oblidada en la platja, i en despertar / viu una caravana de foscor sobre l'horitzó.
Joan Vicent Clar i Camarena, Infinitud de paisatge.

dissabte, 1 de novembre de 2014

U mateix

Estem parlant d'un reglament genèric per a proveir llocs de treball interins, i hi ha qui s'acosta al debat per a mirar de disfressar el seu interés particular en un criteri general. L'egoisme ben entés comença per u mateix.