dilluns, 28 de juliol de 2014

Papallones amb pinces

Amb pinces calia agarrar algunes pàgines del diari de hui. El títular «Este poble ha segut saquejat pels oligarques durant 23 anys» correspon a Ucraïna, però com que ve a ser la duració del mandat de Jordi Pujol en Catalunya, veus unes coincidències fastigoses que s'envisquen, és clar, amb l'afirmació d'Andrés Oppenheimer que amolla que «no es pot culpar a Israel per defendre's d'una pluja constant de coets», que és l'aval llavors per a qualsevol salvatjada emparada pel dret del talió internacional, pel que sembla.

Impagable és «La carpeta de la familia» que mos regala Francesc Valls, que no és només la de família Pujol, sinó la de la casta política espanyola —no fan més que confirmar que els para bé l'encasellament— que anava passant-se eixa carpeta per a péixer el monstre del 3 % —aquell 3 % que li se va escapar a Pasqual Maragall en el parlament català—. Toca, el procés sobiranista ha servit per a rebentar eixa bambolla que amb tanta cura i complementàriament criava l'Espanya «nacional». El nostre «fill de puta», que dien aquells. ¿Ara s'havia fet independentista? ¡Ara voràs!

I l'estiu és el temps de les notícies sobre com de malament van les llengües que no siguen l'espanyol: «La justícia no parla en èuscar». Bé, tampoc parla en català de Catalunya —obliden el de València—, però tampoc podríem assegurar que parle realment en castellà, vaja. Eixa mateixa llengua judicial devia parlar la justícia militar —va, brometa: «passeu-me l'oxímoron»— que ha aconseguit que la capitana Zaida Cantera abandone l'exèrcit després d'haver segut assetjada sexualment. No té a vore amb la llengua, sinó amb una concepció ben estranya del que són els conceptes que fonamenten la democràcia i la vida en societat.

A mitjan diari m'espera Terra Mítica, que no és altra que esta, la valenciana, amb el que reflectix de comportament polític, econòmic i ètic que no començà amb Zaplana, però sí que pegà un bot qualitatiu com d'una papallona a un tifó. Però gires la pàgina i encara és pitjor, perquè topes amb Calor Fabra i Francisco Martínez, deixeble remuneratiu del primer i alcalde de la Vall d'Alba. Al començament del segle passat, no, l'anterior, un terç dels francesos empresonats en la badia de Cadis en vaixells van morir, segons ha estudiat la hitoriadora Lourdes Márquez. Ni tan sols en això no podria assegurar que hajam millorat massa quan veus la defensa del bombardeig israelià sobre Gaza.