dijous, 24 de juliol de 2014

La cosa pública nostra

Córrec pel riu i millore uns segons respecte de l'últim dia: 13:01. I això que estava cansat i amb el cap com un tabal —com diu ma mare—. Per això mateix he anat a córrer, perquè és dijous i es veu que este estiu toca anar els dijousos, i perquè m'havia d'oxigenar després del matí de paperets i negociacions sindicals amb més prosa (això, meu), retòrica i prosopopeia (això durant la reunió de la mesa negociadora) en contrast amb el meu silenci «mordaç» —diríem—. Ja poden posar-li fulles, que si he de continuar fent paperets, que tant els molesten a alguns, els faré. No sé quina temor barrejada d'amenaça de perdre els «privilegis» que tenim en les Corts mos volen clavar entre cella i cella. Conforme parlen alguns, més que a la «cosa pública» pareix que mos dediquem a la «cosa nostra».
Publica un comentari a l'entrada