divendres, 25 de juliol de 2014

Esmenar-se del passat

La iŀlusió del temps passat, eixe que sempre fou millor, impregna i interferix la nostra percepció. No cal anar molt llunt per a descobrir en les coves d'Altamira, en Viriat o en el Llibre dels fets l'essència més desitjable, pura i correcta del que poden ser les persones, les nacions o les llengües. I aquells que ho veuen aixina, tracen una ratlla que separa la perfecció del «com hem segut sempre», «sempre s'ha fet aixina», «sempre s'ha dit aixina» i les desgràcies i misèries del (seu) present.

El passat només és bo si el podem esmenar, que deu ser per això que l'actualitat no és perfecta al cap dels segles, perquè generalment preferim repetir-mos a esmenar-mos. I com que esta idea no és cap originalitat, dec estar repetint-me. Tinc esmena, però no l'he trobada encara.