dimecres, 23 de juliol de 2014

¡En castellano, en castellano, en castellano!

En Leroy Merlin d'Alfafar mos atén un xicon jove i la primera que mos diu: «En castellano, en castellano, en castellano», sense agror, però realment amb mala pata per a començar una relació comercial. Li diguem que sí, li ho repetim en castellà i, milacre, continuem parlant en valencià i quasi que mos entén del tot. I el que no entén, ho sobreentén. Tenia accent andalús i, excepte el petit detall, va ser amable. Encara no sé com és possible que les grans empreses no formen (socio)lingüísticament els treballadors que atenen directament el públic.

2 comentaris:

Danié ha dit...

Potser fins ara els clients no se n'han queixat prou perquè l'empresa ho considere important.

Molts dels valencians que conec ni tan sols li haurien donat al xic l'oportunitat de demanar que canviaren de llengua, perquè haurien preguntat directament en castellà. Dissortadament està molt internalitzada eixa tria lingüística... amb estranys en castellà, per si de cas.

Tècnic lingüístic ha dit...

La pressió en la societat valenciana va en el sentit que dius, Danié, cap a la submissió lingüística dels catalanoparlants. I tantes altres pressions injustes que es donen. La responsabilitats que els ciutadans tenen en democràcia també ha de servir per a solucionar eixos problemes. La llàstima és que en general mos eduquen per a no exercir eixes responsabilitats.