dimecres, 23 de juliol de 2014

¡En castellano, en castellano, en castellano!

En Leroy Merlin d'Alfafar mos atén un xicon jove i la primera que mos diu: «En castellano, en castellano, en castellano», sense agror, però realment amb mala pata per a començar una relació comercial. Li diguem que sí, li ho repetim en castellà i, milacre, continuem parlant en valencià i quasi que mos entén del tot. I el que no entén, ho sobreentén. Tenia accent andalús i, excepte el petit detall, va ser amable. Encara no sé com és possible que les grans empreses no formen (socio)lingüísticament els treballadors que atenen directament el públic.
Publica un comentari a l'entrada