dijous, 5 de juny de 2014

El nas de la història

S'acumulen els esdeveniments històrics del present i la memòria que hauríem de fer dels del passat. Des de la primera guerra mundial fins a l'abdicació del rei d'Espanya actual, passant per la matança de la plaça de Tiananmen, tenim faena rememorant. El cas, però, és si sabem per a què convé repensar la història, no deu ser cosa només de vore passar el temps. Però eixe «per a què» sembla que és precisament el que no volen que pensem. Per exemple, el fiscal general espanyol «troba» que el rei abdicant hauria d'estar aforat. Torna-li, si en sobraven d'aforats en Espanya, en volen afegir un altre. Però no explica per què eixa situació de privilegi és beneficiosa per a la resta de la societat.

És clar, saben que no ho és, que és beneficiós per a ells, per a eixos alguns que viuen d'això, de surar sobre la resta. La resta, que faça les lloes pertinents de la llista dels reis gots o del nas de la futura Cleòpatra.