dissabte, 14 de juny de 2014

Caps i matriculats

Em plantejà un company d'on podia vindre l'expressió del seu poble «això són caps i matriculaps», que ve a voler dir que es tracta d'una una faena sense final. Eixa forma de dir-ho deu ser cosa de Càlig i la rodalia. Sí que trobe «caps i matriculaps», però poc, en la xarxa (consulta: 14.06.2014), i fa referència inicialment a la coŀlocació dels molls (dis-ne rogers) en la safata o la font o vas a cuinar-los. La relació entre un sentit i l'altre deu tindre amb això que feen els matalafers. Els peixcadors també en devien tindre una idea. Com tots els qui fem i refem, que hi ha unes quantes faenes que no s'acaben mai.

2 comentaris:

Rafel cognoms ha dit...

Bon dia

Això de matriculaps m'ha dut al cap la paraula "capiculats": posició de dues persones o de dos objectes, col·locats paral·lelament però en sentit invers (Rodamots).
Com quan poses botelles gitades en una caixa, l'una mira cap allà, la del costat mira cap ací. Així s'aprofita millor l'espai.
Salut
Rafel

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, podria ser eixa l'explicació de fons.