dissabte, 14 de juny de 2014

Caps i matriculats

Em plantejà un company d'on podia vindre l'expressió del seu poble «això són caps i matriculaps», que ve a voler dir que es tracta d'una una faena sense final. Eixa forma de dir-ho deu ser cosa de Càlig i la rodalia. Sí que trobe «caps i matriculaps», però poc, en la xarxa (consulta: 14.06.2014), i fa referència inicialment a la coŀlocació dels molls (dis-ne rogers) en la safata o la font o vas a cuinar-los. La relació entre un sentit i l'altre deu tindre amb això que feen els matalafers. Els peixcadors també en devien tindre una idea. Com tots els qui fem i refem, que hi ha unes quantes faenes que no s'acaben mai.

Publica un comentari a l'entrada