divendres, 27 de juny de 2014

Amb unes preguntes

Ara que fa cent anys, resulta encara sorprenent tornar a aprendre que un acte individual tinga conseqüències coŀlectives, com ara el tal Príncip que va matar l'hereu austrohongarés i diuen que això va fer esclatar la primera guerra mundial. Els actes negatius —un assassinat sempre ho és— tenen sobretot l'efecte de fer que ixquen els que el recorden per a convidar-mos a la resignació i la passivitat. Habitualment, per contra, quan es tracta d'actes positius, mos els amaguen molt més, mos els rebaixen a fets anecdòtics gens efectius. La insistència en les preguntes de Jordi Évole davant del silenci culpable i fugitiu de Juan Gabriel Cotino Ferrer ha provocat un efecte coŀlectiu entre els periodistes, els ha recordat que la seua funció era exactament la que véiem en les ja antigues peŀlícules americanes dels anys setanta. Estaria bé que això provocara, en lloc d'una caiguda, la reconstrucció dels fonaments periodístics —i ètics, ja posats— de la democràcia.
Publica un comentari a l'entrada