dissabte, 7 de juny de 2014

Aforats abdicants

Les crides a la «regeneració» hi ha qui les entén com si foren a «tornar a generar la mateixa situació» i no com un procés per a generar un nou ésser polític que acumule les virtuts del sistema que hem tingut fins ara i que rebutge els seus errors i vicis. Sempre hi haurà una barreja en el resultat, i la gràcia serà evitar privilegis i desigualtats econòmiques, socials, ètiques i morals tan sobreres i peculiars com les que patim. Com ara els aforaments amb què es condecoren els habitants del vell règim —volen mantendre en eixa «família» el rei abdicant—. Comprar-se la roba en un supermercat com fa Pablo Iglesias no és garantia de res, com no són només les samarretes de Mónica Olta i companyia les que donen fonament al seu discurs. Però això mos recorda la vella història didàctica de quan érem menuts, la de l'hàbit que no fa el monjo, que devia anar entre la del rei despullat i la del corb i la rabosa, històries que mos passem la vida reescrivint.