dissabte, 12 d’abril de 2014

Mentires sanceres

Les mentires dels dirigents públics i les dels diputats i diputades en el parlament haurien d'estar sotmeses al fiscalització i control de comités ètics socials plurals i independents, que imposarien les sancions corresponents, des de fer-los anar a peu, en bici o en metro als llocs a destituir-los dels càrrecs públics o fer-los tornar els deutes iŀlegítims amb què forgen els seu futur personal i, com a contrapartida, rovellen les estructures polítiques i socials.

Llàstima, això no funciona aixina, molts dels polítics democràtics són simples representants dels seus interessos, embadalixen la ciutadania amb relats, amb fantasies, amb mentires, per molt que mos siguen nocives, i acabem elegint dirigents polítics que no han aportat res que siga positiu per a la societat, només a les seues societats limitades. Em passe el dies transcrivint-ne en les Corts suposades veritats proferides amb més o menys solemnitat des de la tribuna —no cal que pose exemples ara, ho saben, ho sabem, els diaris comencen a assenyalar-los ben sovint—, i més tard, llegint els diaris o comprovant dades fent una consulta mínima per Internet, esdevenen mitges veritats i sobretot mentires sanceres.

S'acosten les eleccions europees i hauríem de provar amb candidats que no contaminen els medis que travessen.