dilluns, 10 de març de 2014

La corrupió benèfica

Ho dia el Comité d'Instrucció Primària de Quimper en 1831 (havien llegit les instruccions secretes aquelles de l'«efecto sin que se note el cuidado», sens dubte): «¿No hauríem d'afavorir, per tots els mitjans possibles, l'empobriment, la corrupció del baix bretó, fins al punt que d'un poble a l'altre no puguen entendre's? Perquè, aleshores, la necessitat de comunicacions obligarà els habitants a aprendre el francés».

El llibre Ils sont fous ces bretons!! d'Erwan Vallerie i Nono mos descobrix que el bretó no servix per a res, que és un patués, que és una garbera de dialectes, que no el parla ningú (¡en 1874!), que els bretons no se l'estimen, que no té gramàtica (¡ho diu un acadèmic francés!), que no té diccionari, que no s'escriu, que no pot aprendre's, que no el pots parlar per telèfon, que s'assembla a l'alemany... En fi, que la unitat lingüística de França exigix la desparició del bretó. I la del valencià, ja posats.