dilluns, 31 de març del 2014

¿Molt botes?

Si no ho vaig sentir malament, un xiquet dels que corrien per Sagra amb el patinet li diu a un amic: «A vore molt botes.» Xe, tantes coses que inclou el dnv amb menys pedigrí i no s'han enrecordat —d'este verb tampoc— d'eixe ús del quantitatiu. Quan senc eixa construcció em ve al cap una companya de la facultat que era de Gata. En el bar mos sorprenien les varietats de la llengua i les apreciàvem com si foren part del menú.

diumenge, 30 de març del 2014

Cita dominical / 281: John Richard Gott

Mirant la igualtat de les diferències.
En la història de la ciència, molts grans avanços s'han produït quan algú s'ha adonat que dos situacions que fins llavors es creien diferents són en realitat la mateixa.
John Richard Gott, Time Travel in Einstein's Universe: The Physical Possibilities of Travel Through Time, a partir de la traducció castellana de Luis Enrique de Juan.

dissabte, 29 de març del 2014

Sagra

Diu Coromines, crec, que això de Sagra té a vore amb una roca. El paisatge és muntanyós i s'obri a la mar allà al fons. Convida Takse a dinar al poliesportiu, on ho fan molt bo: corder, cua de vedella, uns figatells... Vins de Muro: Celler La Muntanya i Paquito el Chocolatero, que estan bé. El passeig de després mos porta als carrers de Joan Fuster i de Sanchis Guarner. Fem nit a La Casota de Fleix.

divendres, 28 de març del 2014

El web del DNV

M'he passat pràcticament tota la setmana laboral sense poder consultar el dnv de l'avl. Al segon dia vaig avisar els acadèmics i la institució, deixant-los caure, és clar, la meua visió sobre les necessitats més urgents que té l'ús del valencià, que no són un diccionari de la institució, amb la qual cosa, «el mal funcionament del web del dnv sembla un reflex normal del desús dels valencià en la societat». A més:

Supose que la programació del web és la que impedix que pugam enllaçar (no he sabut com fer-ho) una paraula concreta des del navegador del meu ordinador; a més, l'historial del navegador no reté les cerques en la memòria... Crec que hauríeu de fer alguns canvis en la interfície en favor dels usuaris que eliminaren eixos impediments de maneig. Tenim exemples en eixe sentit en webs d'altres institucions que contenen tanta o més informació que el vostre diccionari. Per exemple:
  • diec: (prova)
  • gdlc: (prova)
  • Vox: (prova)
  • Faraudo: (prova)
  • drae: (prueba)
  • Merriam-Webster: (prove)
  • cntrl: (preuve)
  • drag: (proba)
  • A més, ara mateix, i ben normalment, tots eixos webs funcionen. El diccionari de la rag facilita fins i tot la inclusió del cercador en els webs personals. Per contra, el vostre web, és habitual que deixe de funcionar. Llavors, estem sense edició en paper i sense alternatives de consulta eficients quant al que ha decidit l'avl sobre el lèxic normatiu.

    He rebut la resposta de dos acadèmics. Diuen que intentaran aplicar els suggeriments. I ara mateix m'adone que han canviat l'adreça del web del diccionari. M'he passat la setmana sense poder-lo consultar: <http://www.avl.gva.es:8080/dnv/> ara és <http://www.avl.gva.es/dnv/>.

    dijous, 27 de març del 2014

    Mondo cane

    Un fragment d'una peça de música clàssica que xiule li recorda a una companya la part central del tema Pure intuition de Shakira. No em ve al cap el nom de la peça, tot i que em sembla que deu ser de Brahms, de Bruckner o d'eixa època. Intente trobar-lo amb els cercadors de tonadetes que hi ha en la xarxa, però només en donen títols de cançons rock o pop. Espere adonar-me'n quan torne a sentir la peça clàssica.

    Recorde que tinc pendent descobrir de quina peŀlícula era la sintonia del programa de cinema de la televisió en blanc i negre Sábado Cine als anys setanta (presentat pel periodista Martín Ferrand), que és una cançoneta que tinc sempre a mà, vullc, dir, en la punta de la llengua. Pegue una mirada per la xarxa, i després de descartar la cortineta dels anys huitanta —que no em diu massa res— localitze la peça en l'obituari del compositor Riz Ortolani escrit per Rafael Martínez («In Memoriam: Riz Ortolani (1926-2014)»). Es tracta del tema Life savers girl del film Mondo cane (cap al minut 22:14) de Paolo Cavara, Gualtiero Jacopetti y Franco Prosperi. 🔗

    Fea anys que hi pensava i, precisament ara que acaba de faltar el compositor, va i la localitze. Mondo cane, certament.

    dimecres, 26 de març del 2014

    La disciplina dels lladres

    La trama Gürtel va facturar a la Generalitat valenciana en 2007, secció d'educació (de la bona, és clar), per unes jornades titulades «Disciplina amb dignitat», que es veu que es van fer en el museu Príncep Felip (El País, 25.03.2014). Arribats a eixe punt acabes d'entendre de quina transició són hereus estos polítics, la trancisió de la poca vergonya al cinisme, de la lliure designació als nomenaments a dit, del furt al robatori... Ben disciplinadament. Tot un bagatge per a una democràcia empedrada de futur cap a l'infern.

    dimarts, 25 de març del 2014

    La xarxa fricativa

    És possible que la paraula xarxa es pronuncie encara en molts llocs [ʧáɾʧa], tal com diu el dnv de l'avl. La pronúncia que jo vaig aprendre a fer quan vaig aprendre la paraula és [ʃáɾʃa], que concordava amb els els exemples de xàrcia, Xeraco, Xàbia, Xeresa, xarop, xerinola, xumet, ximenera (o aixumenera)... I amb el que hem sentit durant trenta anys en tv3 i Catalunya Ràdio. El diputat Josep Moreno Escrivà ho ha pronunciat aixina, [ʃáɾʃa], en el debat del ple de les Corts del 19 de febrer d'enguany, i la mateixa pronúncia ha fet la diputada Marina Albiol Guzmán en una comissió de les Corts del 24 de març. Ja els fet arribar la dada als acadèmics, que no crec que tinguen cap inconvenient a afegir eixa pronúncia possible i, vaja, tan habitual i estesa.

    dilluns, 24 de març del 2014

    La lot

    Convindrà distingir entre la normativa oficial o oficiosa, segons un comentarista blocaire. La paraula lot (f. lum. Llanterna de mà.) ha format part de la normativa «oficial» del català des que l'avl va declarar que el diccionari del Salt 2.0 esdevenia oficial, és a dir, des del 2002. El nou diccionari de l'acadèmia no la inclou, però continua apareixent en el gdlc i en el gd62. Com que els de l'acadèmia han oferit la possibilitat d'enviar-los propostes i esmenes al dnv, ja els he enviat la proposta de tornar a iŀluminar la paraula. ¡Ei!, «iŀluminar», ¡me s'ha encés una llumeneta!.

    diumenge, 23 de març del 2014

    Cita dominical / 280: José Luis Pardo Torío

    Mirant l'art sense manies.
    L'escriptor o el pintor de la vida moderna és, en el retrat que Benjamin fa de Baudelaire, qui convertix en una professió això de fussar entre el fem fins a trobar eixos residus de sensibilitat —i d'entesa— que la societat ha anat rebutjant precisament per a funcionar millor, per a aprofundir en el mode empobrit de viure enmig de l'opulència tecnològica. Al posar-los a disposició dels seus semblants, l'escriptor no està contribuint al millor funcionament sinó, al contrari, tornant la vida a eixos cudols que obstaculitzen el moviment de la màquina.
    José Luis Pardo Torío, «Para qué sirve esta empresa», El País, Babelia, 04.01.2014.

    dissabte, 22 de març del 2014

    Matances

    Veig que un dels personatges d'un episodi de La que se avecina que passen hui per no sé quin canal, du una samarreta amb «Matances: sobrassada · botifarró · camaiot · frit» envoltant el que sembla un escut de l'fbi o per l'estil. Eixa «propaganda pel fet» és un dels recursos més eficaços que tenen a mà les reivindicacions socials, culturals i lingüístiques. Per això hi ha qui lluïx sacs de Loewe o Louis Vuitton, collars de perles o abrics de visó. Vindiquen i fan propaganda «del» fet, d'una matança també, certament.

    divendres, 21 de març del 2014

    I la dona llop

    «La política de l'home llop», és una d'eixes expressions que les sents una volta en una peŀlícula i te se queda gravada, te se convertix en un automatisme que no saps massa bé per si et servirà realment per a repensar sobre res. Estava sentint el diputat Mundo Alberto parlar de la demagògia dels altres, i m'ha vingut al cap la frase. Mentrestant, de fons sona Yo-Yo Ma tocant una peça de Bach pare. Em diuen que Milagrosa Martínez Navarro, la Perla del cas Gürtel, deixa les Corts. I de la dona llop, doncs, ja posats a reduir la desigualtat pel cantó més fosc.

    dijous, 20 de març del 2014

    Posa-li un floc

    Estem en una situació delicada, d'escassesa, sense els recursos adients a mà, posem que tenim un clau sense cabota i un tornavís d'estrella... Doncs, ja fem per apanyar-mos inventant noves maneres d'utilitzar ferramentes inadequades per a resoldre els problemes més urgents. El cas és que ja fa temps que han obert la ferreteria i, vaja, podríem anar a buscar el que realment s'ajusta a la faena que hem de fer. Podríem... O no.

    Amb el diccionari de l'avl estem un poc com si acabàrem de descobrir que tenim un forat per baix a de la línia de flotació i que el totxo rectangular no mos hi encaixa. A més, ni tan sols l'han tret en paper, amb la qual cosa tot és una reflexió virtual i estem imaginant que ho resoldríem amb un altre diccionari, un que fóra redó, de la mida justa, de fusta tractada i impermeabilitzada... Però, no, només fent servir molta, moltíssima imaginació, eixe diccionari taponarà el forat. De fet, només servix per a alimentar eixa imaginació que inventarà rutes que podríem fer si la barca no estiguera convertint-se en un derelicte. A poc a poc, però cap avall, tal com vam constatar en la jornada sobre llengua i ideologia de divendres passat al politècnic.

    En fi, que el diccionari és criticable, millorable i, clar, esmenable (ja els he enviat vora una vintena d'esmenes), però no cal pretendre que tapone cap forat. Tan sols afegirà unes quantes grapes, un quants models més de clauets i caragols, amb els quals podrem compondre joguets lingüístics més o menys afortunats i entretinguts, educatius, puga ser que útils inclús.

    Tenim la ferreteria oberta i algun dia, encara hi ha temps, mos haurem de proveir dels instruments que necessitem com a societat lingüística (premsa, ràdio, cinema, televisió, administració i educació públiques...). El diccionari —este diccionari virtual i poc virtuós— no és el que desorienta, fragmenta i crea conflictes, sinó el desús de la llengua i la discriminació lingüística injusta dels ciutadans valencians. Tal com va dir Estibaliz Amorrortu —respecte dels neoparlants d'èuscar—, això té un preu. I si no t'agrada, com dia mon tio en eixes coses de l'estètica, posa-li un floc.

    dimecres, 19 de març del 2014

    Extracció en fred

    L'extracció en fred és el procediment important a l'hora de comprar oli de qualitat. M'ho diu Takse quan revisem botelles en el supermercat. Només una dóna eixa indicació (en anglés), la resta parlen de «procediments mecànics». Em pensava que podia ser un equivalent legal, però no, són procediments complementaris.

    En fred mos vol extraure els diners el ministre Wert per a pagar l'educació en castellà en coŀleges (en el dnv entren només «coŀlegi») privats. Pretén amb això «espanyolitzar», és a dir, no està preocupat per l'aprenentatge d'idiomes, sinó per la transmissió dels privilegis associats a la llengua, per la continuïtat de la relació entre la llengua i la classe social, o la identitat espanyola fonamentada sobre una única llengua.

    El ministre deu estar ara netejant i reparant els procediments mecànics amb què eixa ideologia s'ha aplicat des de fa uns quants segles.

    dimarts, 18 de març del 2014

    Ironia inicial

    Vora els deu anys, descobrix la ironia. «Era ironia, Miquel», em diu. I riem, no m'havia adonat que estava jugant a variar el to de les paraules. Estava fent proves. Les platges estan plenes d'immigrants en banyador, sense papers.

    dilluns, 17 de març del 2014

    diumenge, 16 de març del 2014

    Cita dominical / 279: Joseph E. Stiglitz

    Mirant la veritat de la falsa igualtat social i econòmica.
    Les nostres dificultats actuals són el resultat de polítiques errònies. Hi ha alternatives. Però no les trobarem en la complaença autosatisfeta de les elits, que tenen ingressos i carteres d'accions que una vegada més es disparen a l'alça. Aparentment, només algunes persones s'han d'ajustar a un estàndard de vida més baix de forma permanent. Desafortunadament, el que passa és que aquestes persones conformen la gran majoria de la població.
    Joseph E. Stiglitz, «Estancamiento diseñado deliberadamente», a partir de la traducció de Rocío L. Barrientos, El País, 02.03.2014.

    dissabte, 15 de març del 2014

    Això que parlen

    En síntesi, la llengua és això que parlen les persones. Aixina de simple i de clar ho va deixar Moreno Cabrera ahir en el politècnic de València. ¿I quan hi afegim la confusió de les relacions de poder? Supose que immediatament, al mateix temps, també som aixina.

    divendres, 14 de març del 2014

    Genuïnisme ideològic

    Els miners de Solidarność cantaven (l'himne) L'Estaca de Lluís Llach i un company meu de pis de l'època no perdia ocasió d'acusar al cantant de Verges de plagi. I no sentia cap vergonya per la tergiversació històrica, ni pel ridícul inteŀlectual. Bé, quasi estic segur que no era cap broma. Al cap i a la fi, també es pensava que em convenceria amb procediments pareguts de l'origen mossàrab de la llengua, de l'origen iber del valencià, de l'origen llemosí del valencià, de l'origen valencià del català... El genuïnisme ideològic ha fet i fa molt de mal.

    Un poc amb això mos hem entretingut en el politècnic hui, mos dien de quin mal hem de morar, diríem.

    dijous, 13 de març del 2014

    Silenci en rus

    En Ucraïna, on estan que si m'independentitze o no, que si som ucraïnesos o som russos, que si feixistes o soviètics —li diu el mort al degollat—, s'han posat a pensar que abolien la llei de política lingüística estatal, que permetia que les regions declararen la cooficialitat de la llengua russa (segons informa Jordi Vaquer, «En ruso, por favor», El País, 11.03.2014). Eixe és el mal de creure's massa les pàtries, fins i tot les lingüístiques, que encara que no saps què són et penses que tens dret a imposar com seran, la forma que tindran, el so que faran, la fanfàrria musical genuïnament orquestrada que les proclamarà (i per damunt del silenci dels altres, si convé).

    dimecres, 12 de març del 2014

    Si vas a l'hort

    Allà on jo m'esperava «Pasqualet, si vas a l'hort», el meu perruquer comença amb «Ramonet». Això concorda amb les estadístiques d'ús en Internet, on Ramonet s'emporta la palma. La recerca havia començat amb «Maseret», que era una versió que no coneixia i que apareix en un article de l'últim número de la revista Mètode. També he trobat que hi ha Micalet, Marianet i també «Ai, Pepet». En fi, qualsevol diminutiu li va bé.

    La bona del cas és que eixa cançoneta festiva «tan valenciana» és una adaptació —com tantes que s'han fet— d'una cançó francesa de començament del segle xx interpretada per un cantant anglés (de pare francés i mare belga; veg. Wikipedia), Harry Fragson, nom artístic de Victor Léon Philippe Pot: «Si tu veux / faire mon bonheur / Marguerite, Marguerite / Si tu veux / faire mon bonheur / Marguerite, donne-moi ton coeur». Es veu que mos va robar el cor als valencians. Fa uns mesos vam passar pel Père Lachaise, però no hi vam topar amb eixa tonadeta de la nostra història.

    dimarts, 11 de març del 2014

    El robo i la roba

    És molt encertat —i sembla que n'hi han molts ben disposats a contribuir-hi— fer l'esforç de descriure i publicar (i enviar-los-les als acadèmics) les errades que puga tindre el nou diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. I fóra bo, en eixe sentit, que prescindírem (¿ideològicament?) de pensar que puga ser una errada el fet que la mitjana de la gent que coneixem parle com parla. És, simplement, un fet, una conseqüència, i coneixem els mecanismes que produïxen eixe resultat lingüístic que a voltes mos sembla tan poc estètic. I és que tot això de criticar i esmenar diccionaris adopta ben sovint un to que recorda més aviat al plaer literari que a la descripció lingüística.

    En fi, la roba que portem té molt de robo, però mos para tan bé que no ho sembla.

    dilluns, 10 de març del 2014

    La corrupió benèfica

    Ho dia el Comité d'Instrucció Primària de Quimper en 1831 (havien llegit les instruccions secretes aquelles de l'«efecto sin que se note el cuidado», sens dubte): «¿No hauríem d'afavorir, per tots els mitjans possibles, l'empobriment, la corrupció del baix bretó, fins al punt que d'un poble a l'altre no puguen entendre's? Perquè, aleshores, la necessitat de comunicacions obligarà els habitants a aprendre el francés».

    El llibre Ils sont fous ces bretons!! d'Erwan Vallerie i Nono mos descobrix que el bretó no servix per a res, que és un patués, que és una garbera de dialectes, que no el parla ningú (¡en 1874!), que els bretons no se l'estimen, que no té gramàtica (¡ho diu un acadèmic francés!), que no té diccionari, que no s'escriu, que no pot aprendre's, que no el pots parlar per telèfon, que s'assembla a l'alemany... En fi, que la unitat lingüística de França exigix la desparició del bretó. I la del valencià, ja posats.

    diumenge, 9 de març del 2014

    Cita dominical / 278: José María Irujo

    Mirant els interessos no democràtics.
    L'estiu passat, Espanya i Kazakhstan —un país de dos milions i mig de quilòmetres quadrats i dèsset milions d'habitants— firmaren un acord d'extradició, l'únic en la Unió Europea. Poc després el president Mariano Rajoy va visitar el país amb una delegació d'empresaris i es va entrevistar amb el seu homòleg Nazarbàjev, de 73 anys, que governa la república euroasiàtica amb mà de ferro. Nombroses empreses espanyoles com Talgo, Inditex, Cortefiel i Mango ja estan en Astana, la capital.
    José María Irujo, «Hay un avión esperando para llevarse a Pavlov», El País, 02.03.2014.

    dissabte, 8 de març del 2014

    Bufes de tedi

    Els parlamentaris valencians han pogut afegir apretar, mascletaes i cremaes, però la nova entrada pato ('avorriment') no recull les «bufes de pato», que no sé si són coses inútils o impossibles, fruits del tedi o coses de la vida privada dels ànecs. Increïble, ¡l'Estatut d'autonomia no en diu res! Pròximament en el dnv.

    divendres, 7 de març del 2014

    Riquesa lingüística i pobresa argòtica

    El diccionari del programa traductor Salt 2.0 va eixir —si no ho recorde malament— l'any 2001. Mira si han passat coses en el món i ací, fins i tot hem unflat, hem fet esclatar i mos hem enviscat la majoria amb la ruïna d'una bambolla d'ètica de sola de sabata i neocomunisme liberal només per a oligarquies.

    Ara estem tirant-mos al cap les pàgines virtuals del nou dnv de l'avl (¿diccionari nacionalista valencià?), que sembla que aporta moltes novetats, encara que moltes no ho són tant, perquè apareixien ja en el Salt 2.0, que era una referència normativa cabdal fins ara. La versió 2.0, és clar, no la 2.1 ni la 3.0 ni la 4.0. El problema semblava que era el diccionari, que és la cosa més fàcil de vore, apareix davant dels ulls. En canvi, el que era —i és— el més preocupant, el desús de la llengua es veu que és més mal d'explicar, de definir, d'apreciar físicament.

    Llavors, amb el Salt, vam passar a tindre una administració pepera i màtrix, que funciona en castellà però pretén fer-te creure que funciona en valencià gràcies al programa de traducció. És a dir, l'ús del valencià és l'ús del programa Salt (ara ja en versions augmentades i omnímodes). I avançant per eixe camí hem arribat a la situació actual, en que el castellà és la llengua dels diaris, del cinema, de la ràdio, de la televisió, de relació entre les elits (oligàrquiques o de cultureta)... El valencià és, mentrestan i com sempre fins ara, font de problemes, objecte de defensa i reinvidicació, arma d'agressió, excusa per al victimisme, ocasió per al paternalisme, reivindicació simbòlica, instrument tàctic, dret violentat, mèrit inútil i requisit innecessari, riquesa de la llengua i pobresa argòtica.

    dijous, 6 de març del 2014

    Cursos per a aprenents de valencià

    Mos demanen si tenim alguna idea de cursos per a funcionaris de les Corts valencianes. Tal com van les coses en l'administració pública valenciana, i en les Corts en particular, i donant les gràcies infinites perquè mos van despenalitzar i mos van perdonar la vida als catalanoparlants i escrivents, ara que hem confirmat que el ministre Wert té una interpretació granjera (vegeu la noveŀla d'Orwell) de la igualtat i l'equitat, com ara que el castellà és més igual que la resta de llengües (que qui les vullga, que se les pague a banda), i agraint a qui calga que la normalització del que era (i és) anormal, és a dir, mos ha permés arribar a vore este país de les meravelles neoliberals, em ve al cap que encara podríem fer cursos (sobretot per aprendre amb el riure):

    1. Curs d'escriptura en valencià per a lletrats i persones que no en fan un ús habitual
    2. Curs de defensa de les senyes d'identitat (impartit per un diputat dels que en fan més exhibició que ús)
    3. Curs de valencià vulgar i corrent per al personal que no s'atrevix a parlar en valencià
    4. Curs de valencià literari per a pedants amb pretensions de més encara
    5. Curs de senyes d'identitat per a persones sense identificar
    6. Curs d'enrotllar-se en la senyera com si això no fera més mal que bé
    7. Curs de parlar en valencià davant de desconeguts i altres éssers superiors, autoritats i autoritaris
    8. Curs de saber callar en valencià si el que has de dir són destrellats
    En podríem afegir, però ja no sé si baquejar-me, bascar o basquejar-me. Com a mostra d'introducció al huité curs, ho deixe ací.

    dimecres, 5 de març del 2014

    L'academicisme parlamentari

    Fins fa poc calia consultar el Salt 2.0 per a poder atendre els diputats i diputades valencians com cal. Ara ja no cal, que ja tenim el diccionari de l'avl. Hi trobarem moltes aportacions noves (i encara no novedoses*, eixa no) del lèxic i la cultura que es fea i es fa al País Valencià. De moment, els nostres diputats han incorporat, per exemple, borrar, gurú, tonto, a soles, ('només') ofertar, xiste... Agravi també està en el dnv, però ja venia en el Salt 2.0. I no sé si bandejaran més avant bonico per guapo o confondran el talp que filtra els papers ¡públics! de la Generalitat amb el topo del monyo...

    No apareix en el diccionari la lletra elle, que ara li ha pegat per lletrejar al diputat Ignacio Blanco Giner. Ara amolla que presenta «peneelles» en les Corts. No sé, si en diguera propostes o proposicions no caldria que siglejara (això ho dic jo, no l'avl), ni tan sols malament.

    dimarts, 4 de març del 2014

    Autoestima amb raons

    No veig que siga útil qualificar com a «formacions anòmales», per exemple, «llançol» (que apareix en el Tirant lo Blanch, amb sancer i ab). A més, seria poc concordant amb una suposada «alenada d'autoestima» que hauria d'aportar el dnv de l'avl si deixara de banda «l'evolució natural del llenguatge», si és que això es pot apamar això sense fer cap artifici; ni tampoc s'ajustaria eixa intenció que bandejàrem formes clàssiques significades (ab) que ocupen menys d'una línia en una obra interminable.

    En fi, si ha d'aparéixer o no en «un manual normatiu del segle xxi», tal com diu Joan Castellano en La Veu del País Valencià (02.03.2014), ho haurien de decidir els qui fan eixos manuals. El mal del cas és que en ple segle xxi no tenim els mitjans necessaris per a vehicular les formes de la llengua que les elits socials, econòmiques i polítiques consideren preferibles. Més enllà de la vehiculació quotidiana i permanent del castellà que fan eixes elits.

    dilluns, 3 de març del 2014

    Corb diacrític

    Hi ha qui ho acaba de descobrir, però resulta que l'accentuació, diguem-ne, occidental («interés»), ja fa anys que forma part de la normativa, si no abans, almenys des del Salt 2.0. Només calia llegir llibres i mirar les referències normatives per a comprovar que això ja formava part del cabal editorial i normatiu. Ja ho sé, a mi també me se despisten moltes coses, però, vaja, això dels accents es veu que em crida l'atenció. Per això es diuen diacrítics, supose. Un corb amagat entre les línies, això sí que és diacrític.

    diumenge, 2 de març del 2014

    Cita dominical / 277: Umberto Eco

    Mirant la ciència.
    Són innombrables els artificis que s'usen en un treball científic i innombrables els paranys en què podeu caure.
    Umberto Eco, Come si fa una tesi di laurea, a partir de la traducció castellana de Lucía Baranda i Alberto Clavería Ibáñez.

    dissabte, 1 de març del 2014

    Facetes

    Poc abans que mos claven sis gols en el futbet, un company em descobrix les dos cares de les persones. El mateix dia, en la piscina, li furten una samarreta i, minuts més tard, un desconegut li'n deixa una. I aixina ho podríem i explicar tot, des d'Ucraïna fins al País Valencià... El descobriment no mos estalvia la pallissa.