dilluns, 10 de febrer de 2014

Confluència

Comence a arreplegar les novetats (i les errades) del Diccionari normatiu valencià de l'avl. Hi ha qui no entén que siga «normatiu» i que continga gran quantitat de vocabulari que consideren que no és normatiu... Crec que eixa paradoxa es pot resoldre pensant que l'origen de la contradicció prové d'una confusió amb el concepte «estàndard».

Per exemple, segons Martínez de Sousa en el seu Diccionario de lexicografía práctica (1995), un diccionari normatiu és aquell que «registra el lèxic que es considera estàndard». L'estàndard, segons Moreno Cabrera (El nacionalismo lingüístico) «no és una llengua natural, sinó una construcció artificial que no complix el requisit fonamental que caracteritza les llengües humanes com a construccions naturals».

Espere que l'avl vullga dedicar-se a la llengua en un sentit extens, a ampliar els àmbits d'ús i a promoure una koiné on participem totes les versions de la llengua, perquè, tenint en compte el Diccionari de sociolingüística d'Enciclopèdia Catalana (2001), «en una comunitat d'una llengua subordinada [...] la llengua dominant actua com a estàndard dels parlants de la llengua subordinada». L'«estàndard» és ara un «projecte ideològic» que mos deixa fora, perquè tracta de la imposició, mentres que la koiné prové de la confluència, que és el que mos cal ara mateix, confluència en l'ús sobretot.

Publica un comentari a l'entrada