dimarts, 21 de gener de 2014

Hauríem de fer un pensament valencià

El govern espanyol no sé d'on s'ha tret que la seua legitimitat democràtica passa per censurar les reemissions radiofòniques dels mitjans públics catalans al País Valencià. A les huit de hui han obligat a tallar Catalunya Ràdio i Catalunya Informació. Si eixa nova censura no viola la Carta europea de les llengües, doncs, no vull donar idees i no pensaré què més haurien de fer.

Em sap mal pels hispanoparlants i castellans, és a dir, per la majoria de les persones raonables, progressistes i verdaderament democràtiques que, a més, s'identifiquen amb eixa llengua en tot el món, perquè, per contra, els castellanistes més retrògrades i furibunds d'este estat «espanyol» —que es veu que deuen ser valencians, amb afegits més o menys destrellatats d'altres indrets— estan arruïnant la seua marca lingüística relacionada amb res de positivament democràtic per a la societat valenciana (o espanyola).

A més, sembla que vullguen arruïnar la tènue i crepuscular normalitat lingüística que sentíem els catalanoparlants del País Valencià en fer servir els mitjans d'informació i comunicació en la nostra llengua, tant si es tractava —rarament— dels valencians com si es tractava dels catalans, andorrans o balears. Una forta sensació de rancúnia amarga m'hauria de pujar per la gola, i no sé fins a on m'arribaria ni en què es concretaria l'odi que ara mateix em podria estar entelant els ulls. Sort que ja fa anys que estem vacunats i tenim moltes cançons de maulets i muixerangues cantades en esta vida. Més democràcia, més Europa i, si cal, més Catalunya independent. De camí, els valencians hauríem de fer un pensament.