dimecres, 22 de gener de 2014

Agranant el país del valencià

Per molt que mos ho repetim, no mos ho ensenyem. Hem passat trenta anys agarrats amb les pinces de la permisivitat i la condescendència, reemetent ràdio i televisió com si fóra realment nostra, però sense fer-ne mosatros, volent participar però sense fer colla. Els passos avant que hem fet han estat alhora llastats per eixa mateixa estratègia. I ara vegem que no hi ha res massa sòlid en els fonaments —ni a Espanya ni a Europa—, que segurament hem de fer de nou com la mata de jonc... Fa ja quaranta anys de tot, i haurem de tornar a la clandestinitat, hi ha qui proposa que a l'ona curta, segurament a la carta d'ajust amb aquell fons musical que quasi mos fa odiar Vangelis —amb sort, tenim l'Internet i el satèl·lit—. Som unes fulles de tardor caigudes que no troben qui les pose entre les pàgines d'un llibre com a marca de lectura o com a record de l'arbre que volíem ser. Mos estan agranant.