dimarts, 24 de desembre de 2013

No n'hi ha color

La nit de Nadal ja, després d'haver anat este matí als bancs per a resoldre les poques opcions que tenim d'evitar segons què en els futur —llunyà, llunyà, i m'encomane al fuster i al ferrer—, i tinc encara ocasió d'entretindre'm mirant d'alleujar psicològicament la nostra subordinació lingüística en la llista Migjorn, on un company estava preocupat per si l'expressió «no hi ha color» ('no té punt de comparació) no era catalana:

Quant a esta expressió, no he arribat a descobrir com s'origina, però no sembla que tinga res que idiomàticament no corresponga al català. Més encara, mirant les estadístiques d'ús en Google, tenim un ús molt més estés en català que en castellà (394.000 ca / 154.000 es). No sé si hi ha cap fet que distorsione la lectura de les dades. I en Google Llibres la cosa està molt més equilibrada: (65 ca / 66 es). De fet, la referència més antiga en els llibres és en català (1976 ca / 1982 es) i, a més, la referència castellana és d'una publicació de Barcelona.

Per tant, mos la podem posar al sarró, i ja aclarirem algun dia d'on venia. En francés diuen, en un altre sentit, que alguna cosa «n'a pas de couleur». No sé si tindrà res a vore amb l'origen.

Per a rematar-ho, tenim la cançó de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries:
No hi ha color,
i no crec que ningú em pugue fer escollir.
No hi ha color,
i és que molta gent com jo ho entén així.
No hi ha color,
que tothom té dret a ser fill de veí.
No hi ha color.
Publica un comentari a l'entrada