dimarts, 17 de desembre de 2013

Camió d'aigua beneïda

Mor Ricard Maria Carles, antic retor en la Vall, on va deixar, diuen alguns, bon record entre uns seguidors fidels. Res a vore, per tant, amb el seu comportament posterior, segons ho veig jo (i conta a El País):

Va vetar conferències de Hans Küng en dependències diocesanes de Barcelona, ja que el prestigiós teòleg suís tenia la vènia docent suspesa des del 1979 per posar en dubte la infaŀlibilitat del papa. Va impedir en diverses ocasions que l'historiador i sacerdot Joan Bada, tot i ser el candidat més votat, arribara a ser degà de la facultat de Teologia de Catalunya. Escapçà els sospitosos de «connivència amb el laïcisme» del seu govern diocesà. Es va enfrontar a l'església de base catalana. En definitiva, va ser més partidari de mantenir un nucli incondicional i ortodox que d'obrir les portes de l'església a la inseguretat quotidiana. Per això, va encaixar en el programa restauracionista que va florir durant el pontificat de Joan Pau II.

Cal recordar, per posar un cas, el condemnat Díaz Ferrán, antic president de la patronal espanyola, en missa dient això del «por mi culpa...» i pegant-se colps al pit, les quartes de caviar que comprava Miguel Blesa a 240.000 euros el quilo, que a eixos no els tallen la llum ni els desnonen, i per això el pp ha tombat la possibilitat de debatre en el parlament espanyol la possibilitat d'establir treves hivernals davant dels deutes a les companyies elèctriques, però en canvi han comprat un camió amb mànegues d'aigua —¿només un?— per a substituir les pilotes de goma quan agredixen els manifestants. Tenint en compte que es tracta de Fernández Díaz, deu haver pensat que ben carregat d'aigua beneïda deu fer milacres a l'engròs. Almenys, quan siga, amb un govern més civilitzat i polit, arruixes els carrers.

Publica un comentari a l'entrada