Sense quasi fixar-te mentre passatges, topes amb objectes que t'interroguen. Ara mateix et pots sentir un poc atrapat en un temps anterior, quan et podien «dissoldre» pel carrer si fees una reunió de més de dos persones; quan no calia pegar-li voltes al sintonitzador del televisor, perquè només aconseguiries informació imposada en l'altra llengua, la dels qui et neguen l'ús de la teua —estranyament, encara podem captar Catalunya Ràdio en molts llocs del País Valencià—; quan els parlamentaris violaven els drets dels ciutadans i no tenien cap responsabilitat per haver-ho fet, ben al contrari.
Dos tapes del comptador de l'aigua et fan retornar al teu temps, on continuen ben presents les ideologies que volen fer-mos avançar a recules. I veus que la unanimitat amb què es lamenta la mort de Nelson Mandela fa ressonar harmònicament la hipocresia i el cinisme que armen el formigó de les estructures polítiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada