dimarts, 8 d’octubre de 2013

Les subvecions dels altres

L'episodi dels falsos paralímpics espanyols que es van embutjacar subvencions i ajudes i que van aconseguir la medalla d'or de bàsquet en Sydney l'any 2000 és una iŀlustració ben exemplar del funcionament de moltes institucions (públiques i privades) i empreses (públiques i privades) que seguixen els criteris i els principis fundats en la capitalització i mercantilització dels béns comuns.

Es posen molt erts i solemnes alguns per aplaudir l'eliminació de les subvencions al que fan cinema en Espanya, que cal més art i més talent, i aixina aconseguiran més diners, perquè el públic pagarà pel seu producte. Ometen els exemples d'èxit —de la seua corda— en què cal fixar-se: Rodrigo Rato, Luis Bárcernas, Eduardo Zaplana, José María Aznar, José Luis Olivas, Gerardo Díaz Ferrán, uns quants dels molts exemples de persones que han fet una gestió (pública, principalment) dedicada a mercantilitzar i capitalitzar els béns comuns en benefici propi, tant si es tracta d'accedir a llocs de treball com en ingressar diners amb les excuses i coartades més diverses.

En canvi, les nuclears són subvencionades —en tant que no paguen pels residus que generen— i en tant que reben beneficis que no tenen relació amb el que els costa actualment la producció d'electricitat. Els polítics —sobretot els de la dreta que tant proclamen que «no creuen en les subvecions— s'augmenten la subvenció als partits i, per tant, els sous, dietes i sobresous que rebien i que reben. Els bancs han rebut una subvenció multimilionària —que mos està ofegant l'economia— perquè se després del seu desastre de gestió, resulta que jugaven amb les cartes marcades, ja que ells no assumixen el fracàs de les seues operacions —mentres els ciutadans carreguen amb les hipoteques—... I em podria estendre amb exemples fins al ridícul olímpic, els dels paralímpics i el d'Alberto Ruiz-Gallardón i Ana Botella.

Als que els molesten les subvencions mentres prenen el sol en la platja, els falta precisar que els molesten les que reben «els altres». Les que reben ells són les bones, és clar.

Publica un comentari a l'entrada