dissabte, 26 d’octubre de 2013

Comunicació de servei

La xica del forn entén que els croissants es diuen «cruassans»; li'n demane dos, però me'n posa un. El que no entén és que la tonya es diga tonya. Tres voltes li ho repetixc i assenyale amb el dit. Passa una companya i li diu que és un «panquemao». Me'n posa una. Les barreres i les interferències en la comunicació són moltes i molt diferents, és el més habitual, pel que veig. El xic de les bicicletes parla amb mosatros dient «aquest», però no té massa control sobre el nom de les peces, ni sobre tantes coses que haurien de ser la base del coneixement de la llengua. Comunicacions de servei, sort que això ho hem aconseguit un poc, un poquet. I els sembla massa, a alguns.