dissabte, 7 de setembre de 2013

La justificació moral

Arrossegue la depressió per la lectura de l'entrevista a Pere Maria Orts, un constipat que no m'esperava després d'anar a córrer (per això la marca: 13:13, supose) i no sé si una infecció per alguna cosa —¿un formatge?— que no m'ha provat gens. Ha canviat el temps i ha plovisquejat un poc. Una tassa de fenoll, una estona de Stiglitz sobre la mundialització que no serà, intentaré pensar en els tres-cents mil euros que paguen per un partit de bàsquet, els barracons on aprenen de què va tot els estudiants que no van a la privada, la malaltia esdevé un negoci que maximitza els guanys i socialitza les «pèrdues», les taxes de la injustícia i, ai, que ara no es produïxca la revenja per la derrota de la candidatura olímpica de Madrid. Voré què en dien els antics, segons Josep C. Vergés (Corruptors i corruptes): «La justificació moral de l'intercanvi no és el benefici, sinó la necessitat de cadascú o de la societat.»

Publica un comentari a l'entrada