dissabte, 17 d’agost de 2013

Tempirós

Comence les vacances amb les ajudes socials per a que els escolars valencians puguen dinar, els tres-cents mil euros de la Generalitat valenciana per a que la selecció espanyola de bàsquet jugue un partidet i que Alberto Fabra Part es faça la foto amb el seu company d'escola Orenga —el seleccionador espanyol—, la bambolla immobiliària omplia els restaurants més cars de València —comenta la directora d'El Poblet, restaurant sense carta en valencià, a pesar del nom—, el periodista de la televisió pública espanyola Ernest Riveras unes voltes diu /borlí/ i altres /bórli/ de la família belga Borlée (/borlé/) i no fa cas quan li ho dic, la televisió russa amaga la saltadora d'alçada sueca Green que portava les ungles pintades amb els colors de l'art de sant Martí en suport dels homosexuals —«democràticament» discriminats en aquell país—... I no sé què dir d'això que passa per Egipte i Síria, que eixes desgràcies mos salven l'economia del negoci turístic.

Tot podia estar tempirós, transcriu Josep Piera en un dietari, adjectiu que apareix en la documentació medieval de l'arxiu municipal d'Elx, segons comenta Joan-Carles Martí i Casanova en la llista Migjorn. Sembla que sempre hi ha llacoreta suficient per al profit d'algú, però no sé massa bé si volem fer traure res de bo amb eixa saó.