dijous, 22 d’agost de 2013

Muntar

Havia descobert fa un temps que en Almussafes «munten» bastant i no pugen tant. Per tant, quan el xic de l'ITV em va dir que baixara que ell muntaria, li vaig demanar —contra el meu costum de parlar poc— si era d'Almussafes. Doncs, no, em va dir que era d'Ontinyent. Ahí es va acabar la conversa, perquè ell tenia faena i jo interés que acabara prompte. El cotxe estava bé.

En les oficines, un camioner amb bigotots gòtics i samarreta roja sense mànegues renega dels mossos d'esquadra catalans que, «con dos cojones», li posen una multa només en català. Ells els diu que no ho entén, que la vol en castellà, però li responen: «És el que n'hi ha.» ¡I a pagar, damunt, en una entitat catalana! I proclama escadalitzat: «¡A fe que fan servir la hisenda espanyola si me'n vaig de Catalunya sense pagar!» El sents i confirmaries que una llengua és això, taxes, imposts, multes... i trabucs —dic jo, per fer-ho gros—. Ho ha descobert quan munta a Catalunya.

Publica un comentari a l'entrada