Fa uns mesos va arribar el Diccionari paperer de Narcís Banchs i Valls. De moment, no l'he fet servir massa. Sembla que serà interessant contrastar els coneixements que aporta amb els altres llibres que conec sobre la qüestió d'això, del paper i dels llibres.
Hui han arribat a la biblioteca dels transcriptors correctors el Tresor del valencià meridional d'Ovidi Carbonell i Cortés, Josep Tormo Colomina i Jordi Colomina i Castanyer i El valencià de la Valldigna de Joan Giner Monfort, dos obres de referència per als que intentem aprendre del valencià de cada dia. Amb un poc de sort, mos serviran per a avançar-mos a alguna peculiaritat dels pròcers de la pàtria valenciana, que no solen ser massa esplèndids en l'ús de l'instrument que fan servir en la tribuna, encara que podria arribar el dia que deixaren estar els «mateixos», els «¡com no!», els «de la mateixa» i els «recessos» que només són 'descansos, pauses', tota eixa cortesana prosa que els fa impostar les veus quan es posen a enderrocar la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada