dijous, 11 de juliol de 2013

Sindicalisme de plaques

A voltes lluites contra els elements amb la seguretat que no podràs véncer-los, perquè els elements no admeten raons, sinó circumstàncies i ocasions. Hi ha persones que són com els elements atmosfèrics o geològics, que no admeten raons, que tan sols observen les seues circumstàncies, les seues derives i les lleis de la seua naturalesa.

Vaig demanar que el Consell de Personal de les Corts —del qual forme part en representació de l'stas— trametera un escrit a la Mesa de les Corts per a indicar-los que havien comés una irregularitat evident —per no dir una iŀlegalitat— quan van aprovar una pròrroga de dos acumulacions de tasques «d'acord» —escrivien— amb l'article 5.1.d de l'Estatut del personal de les Corts Valencianes [pdf], que diu que la durada de la interinitat per acumulació de tasques és d'un «màxim» de sis mesos en un període de dotze mesos.

Els elements no van voler raons ni «abstraccions» tals com la legalitat, l'interés comú, la reivindicació del funcionament correcte de la gestió del personal, el perjuí que genera el compliment «opcional» de la legalitat que alguns s'atribuïxen... Les forces tectòniques van decantar la decisió cap al silenci del Consell de Personal. Al capdavall, sabia que no podia pretendre res més que aconseguir una votació que mostrara que jo no participava d'eixe silencia, que hi havien sis membres (en som nou en total, en faltaven dos) que no volien que el Consell de Personal fera res en eixe cas i un (jo) que volia fer explícit el desacord amb la irregularitat comesa per la institució. En eixe sentit, vaig aconseguir el que havia pronosticat meteorològicament. Més tard va ploure i tot sobre València.