dimecres, 24 de juliol de 2013

Sifonòfor cleptocràtic

S'està fent llarg el final de temporada, amb els diputats del pp encara ambulants i declamant discursos carregats d'unes raons que fa anys que no tenen sentit democràtic sinó cleptocràtic. En va parlar fa quatre anys Félix de Azúa (veg. «Italia y España, una confluencia»), utilitzant exemples que podien ser premonitoris i que ja anunciaven la conclusió que haurem d'anar repetint i assumint. Tal com la va expressar Enrique Gil Calvo fa uns dies:

La deposició del tresorer ha revelat la veritable naturalesa del nostre règim: un autèntic estat cleptocràtic de suborn, que es camufla darrere de la impecable façana jurídica d'un estat democràtic de dret.

Per ací ha deixat l'escó Alicia de Miguel García, una nova anella de la cadena de favors, però amb mala idea, que és la manera que tenen d'entendre la política. Només caldria ara que n'escriviren un llibre, un manual de política per a apardalats, amb l'aval de la faes, pagant-li la subvenció corresponent, com és degut. En la portada podrien posar un sifonòfor, eixa cadena de cnidaris associats que adopten una aparença de medusa interminable.