dimarts, 9 de juliol de 2013

Excrescència valenciana

Estic en deu minuts

Els valencians estem aveats al dispendi de mitjans, la hipercorrecció i les barates de paraules, de trets, de llengua... I mos barallarem si cal per vore si els llançols entren o no sancers en el futur diccionari de l'avl, com si mos en sobraren, de paraules i sons, com si no tingueren trellat ni ús ni justificació i puguérem anar deixant-los perdre en unes bugaes d'eixes en què perds el fregall i l'escurà.

Era cert, es podia i es pot, ¡i tant que podem escriure aixina! —i allana—, però es veu que només ho podem fer per a les notes que deixem en la porta de la botigueta quan eixim un moment, o per a acompanyar els gomets i els imants de la nevera. Perquè el cas és que no fem en valencià ni diaris ni res que tinga pes en la comunicació general. En canvi, trobe companys i companyes ben preocupats per si afegim llançols sancers o a trossos, pesants o llaugers, i els acadèmics i acadèmiques no sembla que estiguen molt més en contacte amb la realitat que mos programa el traductor automàtic Salt, l'escriptor valencià per excrescència. Per excrescència de traduccions del castellà.