diumenge, 7 de juliol de 2013

Cita dominical / 243: Joan Coromines i Vigneaux

Mirant els noms de les nacions.
En realitat hem de reconèixer que l'origen de «català» és encara un enigma. Si volem trobar una etimologia, ja que no mitjanament segura, almenys no desenraonada, haurem de partir de l'observació següent. Un nom tan tardà com aquest és ben difícil que pugui ser tradicional: és força més probable que vingui d'alguna iniciativa local o àdhuc individual, i en creacions d'aquestes són fàcils els errors i alteracions. El nostre nom pot haver doncs nascut d'una deformació, i haver-se generalitzat fàcilment perquè era útil i responia a una necessitat vivament sentida; la realitat de Catalunya era un fet present per a tothom, però no tenia nom (car «Marca Hispànica» no era un nom, en propietat), i la consciència de l'existència nacional exigia que aparegués un nom d'una manera o altra.
Joan Coromines i Vigneaux, «"Català" i "Catalunya"», Estudis de toponímia, volum ii.