dimarts, 7 de maig de 2013

Sense referències

La dona perseguix la seua filla per la botiga del centre de València. Li parla en valencià, però no identifique que siga de cap poble concret, té moltes esses que xiulen i un vocabulari que arriba a tindre la construcció «a casa tens tot allò que necessites». En les Corts, hi ha diputats que es calfen el cap mirant de cenyir-se a uns doctes els possessius amb -v- («meva»), els incoatius amb -eix («garanteix») o els demostratius reforçats («aquest»); per contra, no acaben de recordar les alternatives possibles per a «bueno», «pues», «entonses», «desde luego», «hasta», «lío», «oiga»... I sort que eixos fan eixe esforç per ajustar-se al que es suposa que promouen en l'ensenyament.

Rosa Vidal, que dirigix ara la «nova» Radiotelevisió Valenciana, intervé en les Corts en valencià, a pesar que això deu ser una novetat professional per a ella. Que siga un senyal nou també (i que aprenga a esmenar el Salt, que la pràctica fa mestres, com dia ma mare). Però passen els anys i continuem sense referències lingüístiques clares per a un país possible. Sense referències massa clares en general.

2 comentaris:

jes ha dit...

Són les mateixes vacil.lacions que trobaràs en les publicacions de l'AVL, en el valencià depauperat de Corral Nuez i, fins i tot, en molts blogs de llicenciats en Filologia Catalana que no saben català. Estic totalment segur que a aquesta dona no li va eixir cap pansa als llavis pel fet d'haver esquivat el "lo" neutre.

Tècnic lingüístic ha dit...

Vaciŀlem bona cosa, ben bé això.