dissabte, 25 de maig de 2013

El jardí de l'Alegria

Faig de porter, empatem a u i guanyem en els penals, i això que no en pare cap realment, me'n marquen un i la resta van fora. Una alegria d'eixes que no han sovintejat esta temporada. Es veu que els impressione en la porteria. Encara que el pas del temps és «inexorable», com diu el president del parlament espanyol referint-se a la possibilitat que puga tornar Aznar al primer pla de la política, em senc un poc com el xiquet que jugava de porter quan era menut. I és cert que note que ha passat el temps, però quan veig reaparéixer Aznar en la televisió pepera em pregunte si la vergonya de sentir-lo envellix o rejovenix fins a l'infantilisme. I em torne a vore per terra parant balons en el jardí de l'Alegria de Carcaixent. Aquella alegria era una altra.

Publica un comentari a l'entrada