dijous, 18 d’abril de 2013

Normatius i filòlegs

La normativa lingüística és sabut que té relació amb la filologia de manera metonímica, per proximitat, per confusió de camins... Si de cas els filòlegs solen oferir coartades per als que fan la normativa. I prou. Per a fer i aplicar la normativa no cal tindre massa «amor» per la llengua. De fet, és habitual això, i els afectats són els texts, els autors i, ¡quin remei!, els correctors. A voltes s'esdevé que no són perjudicats. A voltes, «que no és com a vegades», que diu ma mare. L'article «Un país de filòlegs» de Ramon Ramon en la revista Núvol demana que fem un poc de porga i que provem a tastar les receptes que es poden cuinar amb ingredients i adobs diferents. Trobe que exagera amb els «tothom» que troba, que no estem tan malament, llevat que mos deixem dur pels humors del dia; per l'altra banda, no serà possible el que pretén. L'intent, però, és un bon inici, com dia l'acudit aquell.
Publica un comentari a l'entrada