dissabte, 6 d’abril del 2013

Munt de cadires

N'hi havia per a llogar-hi cadires, devia estar pensant la imputada, sense somriure amb la gracieta. Un munt de cadires. La família, al capdavall, no la tries i el que n'hi ha, juga. Les amistats, però, ai, tenen deixen sempre el reflex de les teues eleccions. Diu Antonio Penadés (El País, 21.03.2013):
A diferència de qui delinquix de qualsevol altra manera per a lucrar-se, ells envoltaven els seus actes d'una normalitat espaterrant, fins a eixe punt estaven habituats a robar. De fet, eren un grup de malfactors que acompanyaren Blasco en totes les conselleries que va dirigir [...]
Amics, els dits, que diuen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada