dimecres, 24 d’abril de 2013

A l'ampla

M'apanye dos articles d'Emili Casanova per al Kindle. Un és sobre els demostratius (1991) i l'altre sobre les conjuncions finals en català, particularment sobre «per a que» (1988). M'he llegit el segon de moment, perquè encara he de completar la fitxa sobre la qüestió (vegeu «Per a que mos ho pensem»). Passen els anys i la normativa actual continua ignorant la forma bandejada inicialment per Fabra, forma que documentem històricament —més del que sembla, fins i tot a partir del segle xv— i que dialectalment és ben present, i més encara en l'ús de cada dia.

Quant a les qüestions tècniques de l'adaptació, l'adaptació consistix a traure les imatges de l'article de Google Books amb el Google Book Downloader i apanyar-les amb el Gimp i encaixant-les amb l'Open Office en un document per a fer un pdf amb fulls de format b6 (o menors) —per a que càpien en l'aparell—. Si no es llig bé a la llarga, perquè el cos de la lletra és massa menut, es pot llegir perfectament a l'ampla. Ve a ser com la normativa, que si la mires a l'ampla, sol adaptar-se millor a les circumstàncies.