dimecres, 27 de març de 2013

Pensar en valencià

Em passe el dia meravellat de la faena i els esforços esmerçats a ataüllar en el camp de la història de la llengua les conseqüències reals d'un fet irreal com és l'autonomia o la dependència de les llengües entre elles. Arribem a tindre uns debats molt interessants —fins i tot des del meu punt de vista reaci a eixes elucubracions— on es mira d'aconseguir a través del debat filològic un resultat que no es produí en l'esdevenir històric, social i polític. El cas és que hi posem molt de pensament, però la realitat mos supera.

Amb tot, podria ser que fent anar un poc més les neurones arribàrem a explicar què pretén demostrar la consellera de cultura valenciana Catalá Verdet (Ferran Bono, «Català no descarta que el Consell pueda intervenir en la elección de rectores», El País, 07.03.2013):

Va parlar en valencià quan quan va tractar temes de cultura i en castellà durant la resta de la seua intervenció, encara que va assegurar «pensar en valencià», al ser llengua materna.
Ai, això s'estén, la mala bava sembla que no està mai en crisi.